Societat i cosmologia en l'Himalaia indi persona, impuresa i sistema de castes avui /
- Autores: Alice Van Den Bogaert
- Directores de la Tesis: Montserrat Ventura i Oller (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2016
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Josep Martí i Pérez (presid.), Josep Lluís Mateo Dieste (secret.), Enric Porqueres Gené (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
Aquesta tesi d’antropologia simbòlica té per objectiu analitzar la noció de persona a la vall del Jalori, situada a la vall de Kullu, a Himachal Pradesh (Índia) i és fruit d’un treball de camp de llarga durada entre els anys 2005 i 2013. El recurs a les tècniques tradicionals de l’antropologia social, particularment l’observació participant, i la reflexió sobre els debats extensos que la disciplina ha desplegat sobre els temes centrals de la tesi a la Índia, han permès elaborar una interpretació actualitzada de les nocions de casta, de transmissió de fluids, d’impuresa, de parentiu i de relacions socials i cosmològiques en una regió que es distancia dels cànons establerts per la resta del país. El treball, que parteix del cos, explora la interacció de la persona en les diferents xarxes socials en les quals s’insereix, per tal de posar de relleu les modalitats diferents de relacions, així com els diversos recorreguts, individuals i col•lectius, dels homes i les dones, amb la mirada posada en l’apropiació dels seus rols en la societat actual. La tesi analitza la construcció de l’ésser humà en aquesta vall himalàia començant per la corporalitat. En aquest punt el treball aprofundeix en els elements i els criteris distintius, tant aquells que permeten adquirir l’estatut de persona com els que tracen el límit entre humans i no humans. Aquesta exploració passa aleshores a l’anàlisi detallada d’un concepte fonamental en la visió local: la impuresa, mitjançant la qual explorem les connexions inter-corporals, els mecanismes de coerció del sistema de castes, així com les estratègies que resituen aquesta impuresa amb una finalitat contestatària. Mitjançant aquesta anàlisi la tesi destaca la manera com els cossos i els seus fluids són símbols i instruments de certes discriminacions, particularment en els àmbits del gènere i de les castes. A continuació l’estudi es desplaça progressivament sobre els cercles de parentiu en els quals s’insereix l’individu, per naixement o per aliança, i es disposa a resseguir la construcció de la persona mitjançant aquests lligams. Finalment, aquesta tesi aborda les relacions entre l’humà i les altres entitats cosmològiques, descriu les influències còsmiques recíproques i les modalitats socials que actuen, entre d’altres, en la religió. L’objectiu principal d’aquest treball consisteix doncs a posar les bases per a comprendre la noció actual de persona en una societat hindú del nord de la Índia, tant a partir de l’observació detallada dels elements que la composen i de la seva corporalitat, com situant-la en els diversos contextos on es mou. Però és, alhora, un estudi sobre els sistemes classificatoris, sobre la manera com es legitimen i naturalitzen les jerarquies socials, així com sobre els mecanismes mobilitzats per a protegir les fronteres entre aquestes categories.
