Resumen de Interacció de contextos en el procés de composició escrita en grup
La millora dels plantejaments d'ensenyament i aprenentatge de la composició escrita segueix la investigació sobre processos de composició escrita i també sobre processos d'ensenyament i aprenentatge a l'escola i a l'aula. El repte que es planteja en l'ensenyament i l'aprenentatge de l'escrit és l'elaboració d'una teoria sobre l'escriptura a l'escola a partir de l'observació de com es promouen els beneficis cognitius de l'escrit, posats en relleu per Vigotski i altres estudiosos del llenguatge en relació al desenvolupament intel·lectual, personal i social de l'individu. Les diferents perspectives del concepte "context", posades en relleu pels estudis sobre composició escrita, s'integren en un model d'interacció de contextos que estableix el marc teòric de la recerca. S'hi distingeixen quatre contextos: a) el context de l'emissor, marcat per l'experiència i els coneixements sobre les situacions d'escrit i sobre l'escrit; b), el context de recepció o context d'ús social de l'escrit, conformat per la història sociocultural d'un grup o comunitat de discurs i subjecte a la dinàmica de canvis que el mateix ús comporta; c) el context de producció de l'escrit, o espai del procés de composició, on es gestionen les diferents operacions orientades a l'elaboració del text a través d'un procés recursiu, dinàmic i complex; i d) el context d'aprenentatge de l'escrit i els seus usos, representat pel context escolar. Els estudis sobre les diferències entre els processos que segueixen els escriptors experts i els escriptors aprenents i les recerques a l'aula sobre les condicions que faciliten la complexitat del procés de composició assenyalen la conveniència de plantejar tasques d'escriptura per a situacions reals d'ús de l'escrit i també la necessitat d'establir instruments de mediació durant el procés. Les propostes d'escriptura en col·laboració reuneixen les condicions exposades. En el context de producció en una tasca d'escriptura en grup hi conflueixen les interaccions següents: la negociació comunicativa entre emissor i destinatari, en què l'emissor projecta el context de recepció sobre el context de la tasca i es situa alternativament en la posició d'escriptor i de lector per adequar el seu procés a les exigències del context de recepció; la interacció entre els components del grup de treball, que s'erigeix en instrument de mediació tant per a la representació de la tasca i del text, com per a la realització i el control de les operacions inherents al procés de composició; la interacció entre el coneixement provinent de l'experiència anterior i la transformació d'aquests coneixements i procediments, relatius a la llengua, al contingut temàtic o a les estratègies procedimentals per a l'elaboració de l'escrit.L'anàlisi de la interacció de contextos es refereix en aquest treball a la composició d'un text explicatiu sobre el funcionament dels calidoscopis, que elaboren uns estudiants de cicle superior de primària per a uns estudiants de primer cicle de primària del mateix centre. És una recerca contextualitzada a l'aula, en una tasca d'escriptura real i en contextos de producció compartits i negociats. L'objecte d'anàlisi el constitueixen els protocols de les interaccions orals entre els estudiants de cinc grups diferents al llarg de dues sessions de treball. La recerca s'emmarca en el paradigma qualitatiu de l'anàlisi de la conversa. Els paràmetres analitzats són: a) les característiques del procés de composició, amb la intenció d'observar una possible generalització en la realització del procés; b) les referències als destinataris, per establir la incidència del context de recepció; c) els usos de la 2a persona en la conversa, com a indici dels diferents contextos que participen en el context de la tasca; d) les reformulacions en el text que es va elaborant, anomenat "text intentat", com a indici de l'adequació als diferents contextos que hi intervenen.Els resultats mostren la importància del context de recepció per a la representació de la tasca i per a la orientació i el control del procés, així com també la seva importància com a motor de la transformació de coneixements i la construcció d'aprenentatges. Corroboren també la confluència dels diferents contextos en el context de producció i la importància del treball en grup com a element facilitador i de mediació. Mostren, també, les diferències entre els grups, de les quals n'apunten possibles causes que plantegen noves hipòtesis de treball. La presència del context escolar com a context d'aprenentatge es mostra únicament com a rerafons en qüestions puntuals relatives a procediments de treball i a aspectes normatius de la llengua escrita La condició d'aprenents dels estudiants es mostra en el desconeixement o desorientació sobre determinats aspectes relatius al control del text com a unitat global i del procés com a conjunt de procediments. En aquesta línia es manifesta la necessitat de la intervenció didàctica que promogui l'emergència d'un millor autocontrol sobre l'activitat a partir de l'establiment d'uns objectius d'aprenentatge i del seu seguiment a través de mecanismes d'avaluació formativa.
