Resumen de The Management of Interorganizational Collaborations
Els observadors de l’àmbit de la gestió pública preveuen un increment en la varietat i la complexitat de les formes de col•laboració entre el sector públic, el privat i el no lucratiu. No obstant, la recerca en el camp de les col•laboracions entre sectors encara esta sent desenvolupada, i necessita examinar el gran nombre de formes col•laboratives que han emergit en les darreres dècades. De fet, les dificultats que apareixen en la col•laboració entre el sector públic, el privat i el no lucratiu s’han d’afegir a les dificultats que presenta la gestió col•laborativa en general, i també les identificades en les aliances de negocis. Mesclar els diferents entorns, objectius, estructures i valors de les organitzacions públiques, privades i no lucratives per assolir un objectiu comú, afegeix més complexitat a la comesa, ja de per si complexa, de gestionar una aliança. En aquesta tesis he analitzat diferents aspectes de les col•laboracions interorganitzatives entre els diferents sectors, per tal d’entendre millor com aquestes complexes formes organitzatives han de ser desenvolupades i gestionades. Amb aquest objectiu, he recollit evidències de diferents diverses col•laboracions a Catalunya. Primer he adreçat la següent pregunta de recerca: Perquè succeeixen les col•laboracions? Quin és el rol del gestor/a en la creació de col•laboracions interorganitzatives? Després d’identificar el rol que tenen els gestors públics, vaig realitzar una enquesta entre els directors/es generals de totes les organitzacions públiques catalanes. Utilitzant Upper Echelons Theory per tal d’identificar els determinants de les col•laboracions interorganitzatives. En segon lloc, he analitzat organitzacions que fa molts anys que estan formades per diferents sectors: les State Owned Enterprises (SOEs). He aprofitat l’oportunitat que ha brindat l’actual crisi financera per mesurar com els interessos dels diferents sectors afecten el desenvolupament d’aquestes organitzacions; el seu interès radica en que estan formades per actors privats i actors públics de diferents nivells de l’administració pública (nacional, regional i local). Tercer, m’he centrat en comprendre millor el desenvolupament de les col•laboracions entre sectors. El focus d’aquest estudi, però, no ha estat el sector públic, sinó les organitzacions no lucratives. He realitzat una enquesta als membres de les juntes directives dels clubs esportius catalans per analitzar com col•laboren amb el sector públic i elaborar conclusions de com podrien millorar-ne els resultats. Finalment he explorat quins resultats específics podrien ser obtinguts en les col•laboracions en funció de la forma organitzativa realitzada. Per això, he desenvolupat un cas d’estudi del Banc de Sang i Teixits i he analitzat com diferents formes organitzatives facilitaven la innovació. Aquesta tesi proporciona evidencia empírica per l’argument que, en l’estudi de les col•laboracions interorganitzatives, els gestors i gestores importen. Importen en la decisió de si la col•laboració és la millor opció institucional, quan donen resposta a les diferents demandes dels stakeholders durant els processos col•laboratius, i quan decideixen quina és la millor forma organitzativa per desenvolupar les seves activitats col•laboratives.
