Resumen de Inversions cromosòmiques, clines i adaptació a "Drosophila suboscura": aproximació mitjançant marcadors moleculars
Gemma Calabria Gacía
Drosophila subobscura és una espècie amb un polimorfisme cromosòmic molt ric, adaptatiu i que actualment està responent al canvi climàtic. Malgrat això, encara es desconeixen els mecanismes selectius que mantenen les inversions a les poblacions i fan que aquestes siguin adaptatives. Existeixen tres hipòtesis descrites per tal d’explicar el manteniment de les inversions a les poblacions: la hipòtesi de la Coadaptació de Dobszhansky, la hipòtesi de la selecció supergènica de Wassermann i la hipòtesi de l’Adaptació local de Kirkpatrick i Barton. L’objectiu del present treball ha estat estudiar a D. subobscura el paper de les inversions cromosòmiques en l’adaptació a l’ambient i com es mantenen a les poblacions naturals. D’aquesta manera, es va analitzar el contingut genètic de les 4 inversions més freqüents del cromosoma O en set poblacions europees, localitzades al llarg d’un gradient latitudinal. S’han utilitzat marcadors moleculars com ara loci microsatèl•lits i gens candidats a l’adaptació tèrmica. Els resultats han mostrat una alta uniformitat genètica de les inversions cromosòmiques al llarg de la clina latitudinal, suggerint que el contingut genètic d’un determinat ordenament cromosòmic és constant a totes les poblacions. A més, en comparar diferents inversions, s’ha trobat una gran diferenciació genètica, essent l’OST el mes diferent. El gran desequilibri de lligament trobat entre dos dels gens, localitzats a més de 14Mb de distància i dins i fóra, respectivament de la inversió O7, podria estar suggerint l’existència d’interaccions epistàtiques entre ells. El conjunt dels nostres resultats indiquen que la hipòtesi de l’adaptació local és la que millor explicaria el manteniment de les inversions del cromosoma O de D. subobscura. Per altra banda també, s’ha analitzat la relació de diferents ordenaments cromosòmics amb la termotolerància i la resposta al xoc tèrmic. Els nivells basals d’HSP70 en els individus homocariotips O3+4 són molt elevats i equivalents als nivells de proteïna mesurats després d’un xoc tèrmic en tots els homocariotips independentment del seu ordenament. Això, sumat a que presenten una major termotolerància i termopreferència en relació als individus portadors de l’ordenament OST, podria estar relacionat amb la clina latitudinal de freqüència que presenta d’aquest ordenament.
