Infermera d’enllaç garant de la continuïtat assistencial

• Autores: Mireia López Poyato
• Directores de la Tesis: Joaquim Fernández Solà (dir. tes.), Roser Valls Molins (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2015
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Núria Fabrellas i Padrés (presid.), Mireia Subirana Casacuberta (secret.), Paola Galbany Estragués (voc.)
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Salud publica
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  Dipòsit Digital de la UB 
• Resumen

  • OBJECTIU: determinar l’efectivitat de la infermera d’enllaç respecte al retorn a domicili i el seguiment dels malalts inclosos al Programa Infermera d’Enllaç. SUBJECTES: malalts que a l’alta de l’HCB passen a viure dins la zona d’influència del CAP Les Corts, entre l’1 d’octubre de 2011 i l’1 d’octubre de 2012. DISSENY: estudi observacional longitudinal. Es va obtenir una mostra de 345 participants: 252 en el grup control i 93 en el grup intervenció. La inclusió dels malalts en cada grup es va fer de forma seqüencial fins a completar la grandària de mostra necessària. METODOLOGIA: En entrevista semiestructurada es va aplicar el qüestionari “Full de planificació de l’alta hospitalària a l’atenció primària”, que té en compte aspectes a nivell sociodemogràfic, de fragilitat i de complexitat del malalt ingressat amb alta al seu CAP. També es va aplicar una enquesta de satisfacció (PCAS) al pacient. Es va fer un seguiment als 30, 90 i 180 dies posteriors a l’alta per estudiar els reingressos hospitalaris per la mateixa causa (utilització de recursos sanitaris). ANÀLISI DE LES DADES: es va realitzar una anàlisi univariant per determinar la freqüència de les variables i la seva distribució. Després, es va fer una anàlisi bivariant per explorar la correlació entre les variables i la seva relació amb el reingrés hospitalari i amb el temps del reingrés. Finalment, es va fer una regressió logística per determinar factors associats al reingrés i l’anàlisi de supervivència i regressió de Cox per a la variable temps al primer reingrés hospitalari. RESULTATS: en el grup intervenció, sí que hi hagué compliment terapèutic d’infermeria en el 81,72% dels pacients, i en el grup control, en el 55,56% (p<0,001). Les següents variables/categories (traumatismes, enverinaments i algunes altres conseqüències de causa externa, cuidador informal, viu sol, Charlson (comorbiditat baixa i alta), més de dos ingressos hospitalaris en l’últim any, urgències als 90 dies, visites no presencials als 90 dies relacionades amb el diagnòstic hospitalari a l’alta, urgències als 180 dies relacionades amb el diagnòstic hospitalari a l’alta i visites no presencials als 180 dies) van presentar una relació estadística significativa amb la probabilitat de reingrés hospitalari. El fet d’estar en el grup control o intervenció no es va associar significativament amb el reingrés hospitalari. CONCLUSIONS: encara que estar en el grup control o intervenció no es va associar significativament amb el reingrés hospitalari, es va observar que el grup control va presentar més reingressos hospitalaris que el grup intervenció. Així mateix, el model múltiple final suggereix que les variables inherents a la tipologia de pacient tenen més pes en la probabilitat de reingrés, sense deixar de banda aquelles variables relacionades amb la continuïtat assistencial, les quals van ser mesurades a través de la variable utilització de recursos sanitaris i en les quals la figura de la infermera d’enllaç té un paper protagonista quant a facilitar al pacient la continuïtat assistencial des de l’atenció primària.