Política, liberalisme i revolució. Barcelona, 1820-1823
- Autores: Jordi Roca Vernet
- Directores de la Tesis: Lluís Ferran Toledano González (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2007
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Bernard Vincent (presid.), Irene Castells Oliván (secret.), Emilio La Parra López (voc.), Giovanni C. Cattini (voc.), Romeo Mateo Mª Cruz (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
-
Dialnet Métricas: 12 Citas
- Resumen
Aquesta investigació analitza una de les etapes oblidades de la història contemporània de Barcelona, el Trienni Liberal 1820-1823, i ho fa des d'una perspectiva política i social. La recerca ha pretès reconstruir les elits polítiques liberals a partir de l'estudi de múltiples centres de sociabilitat: electoral, institucional, política, educativa, cultural i de les organitzacions i organismes revolucionaris. La confrontació de les diverses llistes de membres d'aquells centres, ha permès identificar els quatre cents ciutadans que bastiren el moviment liberal exaltat. La investigació ha concentrat la seva mirada en les pràctiques i discursos polítics que definiren la identitat política del moviment exaltat. La recerca ha posat de manifest com aquell moviment polític substituí les elits moderades en les institucions barcelonines i catalanes, a partir de la tardor de 1822. Els exaltats es feren amb el poder mobilitzant als ciutadans de Barcelona mitjançant la seva apel·lació a l'exercici directe de la sobirania política. El liberalisme revolucionari havia desplaçat la legitimitat política de les institucions al carrer. Per primera vegada, una investigació s'ocupa de manera monogràfica de la història política del Trienni a Barcelona, posant-la en relació amb la dinàmica catalana ja analitzada i amb els debats a Corts. La recerca sobre el liberalisme revolucionari s'ha elaborat a partir de l'estudi de quatre àmbits diferenciats: les pràctiques polítiques revolucionàries; el naixement de noves formes de sociabilitat política; la formació d'un discurs polític que ajudés a sedimentar les noves pràctiques; i una nova cultura constitucional que permetria comprendre de quina manera els ciutadans interpretaren la Constitució de 1812. L'anàlisi de la recepció d'aquestes exegesis ha ajudat a entendre quins foren elements que s'empraren per dotar de significat a la Constitució. La cultura constitucional del Trienni a Barcelona tingué fou distinta de la cultura constitucional que s'havia forjat durant el moment de la seva promulgació de la Constitució, el 19 de març de 1812 a Cadis.
