L'AGCS i la Política de l'Educació: Anàlisi dels Factors de Liberalització en l'Educació Superior

• Autores: Antoni Verger Planells
• Directores de la Tesis: Xavier Bonal i Sarró (dir. tes.), Francesc Xavier Rambla Marigot (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2007
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: José Adelantado Gimeno (presid.), Claudia Jiménez Cortés (secret.), Roger Dale (voc.), Mario Novelli (voc.), Susan Robertson (voc.)
• Materias:
  • Sociología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen

  • L'Acord General de Comerç de Serveis (AGCS) introdueix complexitat en l'escenari de governança global de l'educació. Des de que aquest acord fou creat en el marc de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) a l'any 1995, una sèrie d'actors i lògiques no-convencionals en el món de l'educació es troben involucrades en activitats de regulació educativa. El sistema de regles de l'AGCS pressiona per una liberalització comercial progressiva de l'educació a escala planetària i posa en qüestió la fonamentació lògica tradicional de la internacionalització en el camp de l'educació (conduïda per principis de cooperació i intercanvi cultural). No obstant això, la liberalització educativa en el marc de l'AGCS és també un procés impugnat. Sindicats de personal docent, organitzacions no-governamentals pel desenvolupament, associacions d'universitats públiques i altres parts interessades del món de l'educació rebutgen i han organitzat campanyes polítiques contra l'AGCS en diferents països i en un ample ventall de nivells territorials, des del local fins el global. La meva primera línia d'hipòtesis estableix que les respostes locals tenen la capacitat de configurar la forma i el contingut del nou règim de comerç global promogut per l'Acord. Específicament, la recerca explora com els actors locals, les seves idees i estratègies són elements clau per comprendre el procés de liberalització comercial impulsat per l'AGCS a nivell global. La recerca també explora els efectes de la divisió escalar de la negociació en sí mateixa en els resultats de l'acord. Així, la segona hipòtesis de la recerca suggereix que la globalització no ha de ser entesa únicament com un procés top-down sinó que els successos globals i locals es relacionen de manera dialèctica. La meva anàlisi es basa en un treball de camp intensiu que contempla tres estudis de cas (realitzats a Argentina, Xile i Espanya) els quals són analitzats a través d'una estratègia comparada. En aquests països, he entrevistat a representants dels ministeris de comerç i educació, així com a representants de les entitats interessades del món de l'educació. El treball de camp realitzat també contempla entrevistes amb actors internacionals involucrats en el subsistema de la negociació de l'AGCS (personal de l'OMC, negociadors comercials que operen en la seu de l'OMC, personal d'altres organismes internacionals com la UNCTAD - Conferència de les Nacions Unides pel Comerç i el Desenvolupament - o la UNESCO - Organització de les Nacions Unides per l'Educació, la Ciència i la Cultura - i representants d'organitzacions internacionals no-estatals com Education International). Les conclusions principals de la recerca són:- La divisió escalar de la negociació de l'educació en el context de l'AGCS adopta la forma següent: la decisió final sobre si liberalitzar o no liberalitzar l'educació es presa al nivell estatal, tot i que l'agenda i una part de les preferències és establerta a l'escala global. No obstant això, caldria remarcar que determinats països prenen la decisió sobre la liberalització de manera més autònoma, mentre d'altres són objecte de majors pressions i influències externes. En concret, els nous països membres de l'OMC i els països menys desenvolupats. - L'avanç de la liberalització de l'educació en el marc de l'AGCS és impugnat per diversos grups no estatals i entitats interessades del món de l'educació. Tot i el poder estructural del sistema de normes de l'OMC, els actors no estatals tenen la capacitat d'alterar els resultats de les negociacions de l'AGCS. - El debat sobre la relació entre l'AGCS i l'educació és ric en teories causals. No obstant, no existeix un consens científic sobre la problemàtica. Quan no es dóna aquest consens, els principis morals esdevenen mapes de carretera pels dissenyadors de polítics i esdevenen així políticament efectius. - Les idees no influeixen en els resultats de la política de manera autònoma, tot i que sí en funció de contextos ideològics i polítics determinats. Aquests contextos seleccionen les estratègies discursives i les idees que seran més influents. - Finalment, la meva recerca advoca per la necessitat de transcendir l'educacionsime, l'estatisme metodològic i el nacionalisme metodològic en els estudis d'educació comparada.