Taste in music as a cultural production Young people, musical geographies and the imbrication of social hierarchies in Birmingham and Barcelona

• Autores: Roger Martínez Sanmartí
• Directores de la Tesis: Salvador Cardús i Ros (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2007
• Idioma: inglés
• Tribunal Calificador de la Tesis: Joan Estruch Gibert (presid.), Joan Pujolar Cos (secret.), Paul Willis (voc.), Francesc Núñez Mosteo (voc.), Carles Feixa Pàmpols (voc.)
• Materias:
  • Antropología
    • Antropología cultural
      • Etnomusicología
  • Sociología
    • Sociología cultural
      • Relaciones culturales
      • Relaciones inter-étnicas
    • Grupos sociales
      • Estratificación social
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
• Resumen

  • La tesi agafa la vessant normalment privada de l'apreciació musical, encara sovint entesa exclusivament a partir dels seus aspectes interns i individuals, i per tant només analitzada des de la seva vessant estètica, com a objecte d'estudi sociològic, utilitzant eines sociològiques per descobrir les lògiques col·lectiva, compartida i simbòlica de la formació de les zones aparentment més privades d'experiència. L'aproximació a l'estudi del gust i els grups juvenils i la sociologia de la música intenta participar en els debats actuals en aquestes àrees desenvolupant una aproximació teòrica original a la producció cultural que, a través d'una recerca comparativa sobre el gust musical entre els joves a Birmingham i Barcelona, vol contribuir a la comprensió de les divisions i distincions socials a la cultura popular contemporània. Hi ha diverses àrees on la tesis intenta utilitzar la recerca empírica per avaluar diferents aproximacions acadèmiques a l'estudi de les subucultures i la cultura juvenil. En concret, intenta superar el debat subcultura/post-subcultura en el camp de la recerca sobre les cultures juvenils, mitjançant la reivindicació d'elements com l'anàlisi de les "homologies', les "possibilitats objectives" i els "circuits integrals", arraconats darrerament per conceptes com "pràctica significativa" i la noció post-moderna del discurs flotant i lliure.La tesis combina diferents aportacions sociològiques per elaborar una aproximació analítica que ajudi a entendre l'objecte d'estudi. Empra la perspectiva del construccionisme social per dibuixar nivells d'experiència juvenils i d'anàlisi social (les jerarquies i relacions privades/personals i interpersonals, els paisatges anònims de les geografies musicals i socials). Les dades del treball de camp s'utilitzen per mostrar com aquests nivells estan entrelligats, i com la noció d'"homologia" ajuda a connectar-los, evidenciant la multiplicitat de combinacions possibles en relació a la seva complexa localització en jerarquies socials més àmplies i en els camp d'avantatge i desavantatge generalitzat. Per encaixar tot això de manera flexible, s'utilitza la noció d'"imbricació", que mostra com les forces i ubicacions socio-estructurals poden ser invisibles i opaques, però que estan en ple funcionament a través d'un conjunt de formes i pràctiques simbòliques que no poden ser enteses, en darrera instància, independentment d'una perspectiva social i històrica més àmplia, que és la que les permet situar correctament.En el seu conjunt, la tesi mostra com, mitjançant la utilització de les eines d'anàlisi adequades, la complexitat i abast de possibilitats i opcions personals dels joves estudiats no impedeix fer-ne una anàlisi socio-estructural, la qual cosa implica una contribució original als debats actuals en el camp. A les conclusions s'identifiquen algunes tendències d'associació entre orígens de classe i gust musical, tot mostrant com aquestes associacions són multiformes i presenten diverses variants i opcions, així com diferents relacions en relació a l'organització interna del camp dels gustos musicals en un centre comercial i unes perifèries minoritàries. La tesis, per tant, analitza la relativa autonomia de les formes culturals mostrant clarament els espais d'autonomia i els espais de dependència. En el capítol final, se situa la imbricació de les homologies simbòliques en el marc d'una tipificació més àmplia del canvi social, i d'un tercer estadi de desenvolupament del capitalisme en el qual l'extensió de la "provocació i transgressió normativa" ha originat àmplies zones, tant en termes espacials com temporals, on s'esdevenen inversions d'estatus (situant els grups inferiors o estigmatitzats en posicions d'aparent influència i prestigi social), que condicionen de manera crucial com es conformen les identitats i s'erosionen en la consciència les estructures socials, tot i continuar mantenint, en el mateix procés, el mateix protagonisme en la reproducció social.