Epigenetic deregulation of WT1 and AWT1 in hematological maligancies

• Autores: Amy Lauren Guillaumet Adkins
• Directores de la Tesis: Anna Maria Bassols Teixidó (dir. tes.), David Monk (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2013
• Idioma: inglés
• Tribunal Calificador de la Tesis: Anna Messeguer Navarro (presid.), Esteban Ballestar Tarin (voc.), Jose Ignacio Martin Subero (voc.)
• Materias:
  • Química
    • Bioquímica
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
• Resumen

  • En l’última dècada, s’ha posat en evidència que el càncer és tant una malaltia genètica com epigenètica. La desregulació epigenètica pot afectar molts processos cel·lulars, com són el silenciament de gens supressors de tumors, l’activació d’oncògens, l’inestabilitat genòmica i/o la desregulació d’expressió de gens impremtats. Aquesta última, és l’expressió monoal·lèlica parental dictada a través de regions de metilació diferencial, heretades de la línia germinal. Aquests gens, en càncer es troben pertorbats, contribuint a la iniciació i progressió del càncer. En neoplàsies hematològiques es desconeix la desregulació d’aquests transcrits. El gen WT1, segons els seu context cel·lular, pot actuar com un suppressor de tumors o com un oncogen, a més a més, presenta unes isoformes d’expressió paterna, el transcrit alternatiu AWT1 i l’antisense WT1-AS. Aquesta expressió al·lèlica es creu que és regulada per una regió diferencialment metilada (DMR), coneguda com la regió reguladora de WT1 antisense. Curiosament, l'expressió de WT1 està desregulada en neoplàsies hematològiques, i s'utilitza rutinàriament com un marcador residual de la malaltia en leucèmies mieloides agudes. S’ha caracteritzat l’epigenètica de les regions promotores de WT1 i AWT1, per identificar el mecanisme que condueix a l'expressió aberrant, i si la pèrdua d'empremta n’és la causa. Utilitzant diverses tècniques moleculars no es va ser capaç d'identificar la metilació al·lèlica dins de l'interval del promotor de WT1, però tot i això s’observa un augment temporal en la metilació, coherent amb resultats publicats prèviament. Malgrat no trobar aquesta regió impremtada, s’observa que aquesta regió s’hipermetila amb freqüència en leucèmies i limfomes, i que la hipermetilació del promotor AWT1 es produeix en el 100% de línies cel·lulars d’AML, malgrat els alts nivells d’expressió. A més a més, la hipermetilació s'associa amb un canvi concomitant en les modificacions d'histones, d’un estat permissiu a un estat d’heterocromatina. En l’anàlisi de metilació de DNA en mes de 169 mostres de leucèmia primària, es va observar una hipermetilació en un 89% de les mostres de AML, independentment de mutacions i/o translocacions/fusions, a més a més de ser un marcador molecular prometedor per a la AML, amb un valor predictiu positiu de 100% i valor predictiu negatiu de 87,6%. Malgrat aquest perfil epigenètic extens, tant a nivell de promotor com a nivell de miRNA, l'única correlació que s’observa amb l’expressió de WT1/AWT1 en AML és la co-expressió del factor de transcripció, GATA-2, que s'uneix a un enhancer situat al 3'UTR de WT1. Aquesta observació, porta a la hipòtesi que GATA-2 indueix l’expressió de WT1/AWT1, i aquest inicia un mecanisme autoregulador en què interactua WT1 i recluta les metiltransferases d'DNA als llocs d’unió de WT1/EGR-1 al promotor d’AWT1 hipermetilant-lo.