Ús de l'espai de l'hàbitat en el sisó (Tetrax tetrax) durant el període reproductor: aspectes aplicats a la conservació en hàbitats agraris

• Autores: Anna Ponjoan Thäns
• Directores de la Tesis: Santi Mañosa (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2012
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Juan Traba Díaz (presid.), Dolors Vinyoles Cartanyà (secret.), Joäo Paulo Campbell Alves da Silva (voc.)
• Materias:
  • Ciencias de la vida
    • Biología animal (zoología)
      • Comportamiento animal
      • Ornitología
  • Ciencias agrarias
    • Peces y fauna silvestre
      • Ordenación y conservación de la fauna silvestre
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  Dipòsit Digital de la UB 
• Resumen

  • El sisó (Tetrax tetrax) és un ocell estepari que a Europa ocupa principalment ambients agrícoles i està en declivi poblacional a causa, principalment, de la intensificació agrícola. En aquesta tesi s’analitzen aspectes poc coneguts però rellevants per a la conservació sobre l’ecologia i la biologia reproductiva de l’espècie. Primer, s’estudia l’ús de l’hàbitat i de l’espai durant el período reproductor, tant de mascles com de famílies (femelles amb polls) i, després, s’aborden aspectes metodològics sobre la captura i manipulació d’exemplars. S’ha observat que el comportament espacial en el sisó durant el período reproductor és altament variable i dependent de la qualitat de l’hàbitat. En els mascles varia de forma continua entre individus que utilitzen una àrea petita amb un únic centre d’activitat, i mascles que usen una àrea extensa amb 2-5 centres d’activitat. Els mascles tendeixen a concentrar l’àrea vital i a freqüentar hàbitats d’alta qualitat a mesura que l’edat i la posició social incrementen. En les famílies s’han observat dos patrons espacials, un de sedentari, caracteritzat per l´ús d’àrees petites amb hàbitat d’alta qualitat, i un d’erràtic, caracteritzat per l´ús d’àrees extenses, fruit de llargs desplaçaments, amb hàbitat de menor qualitat. Els resultats mostren que els guarets i els cultius de lleguminoses són hàbitats d’alta qualitat per les famílies de sisó, ja que proporcionen alimentació i refugi estable. Els resultats indiquen que els sisons (mascles o femelles) que utilitzen àrees reduïdes són més efectius de cara a la reproducció. Per tant, es pot entendre que l’ús d’àrees petites i d’hàbitat d’alta qualitat correspon a una estratègia òptima de reproducció, i l’adopció d’altres estratègies es deu possiblement a algun tipus de limitació en els recursos. Les femelles de posta més primerenca presenten patrons de moviment sedentari i un èxit reproductor més elevat que les femelles amb postes més tardanes, les quals pateixen l’enduriment de les condicions ambientals causades per la sega del cereal i l’aridesa estival, fet que les obliga a adoptar un patró erràtic. L’èxit reproductor de la població catalana de sisó durant el període 2006-2008 s’ha estimat en 0’27 polls/femella, insuficient per a garantir la viabilitat de la població. Per tal d’augmentar l’èxit reproductor del sisó en pseudoestepes cerealístiques cal implementar mesures de gestió encaminades a reduir la mortalitat dels polls per depredació o manca d’aliment. Cal incrementar la presència de guarets i marges amb vegetació herbàcia permanent o semi-permanent que actuïn com a font d’alimentació i refugi durant la cria. És també recomanable controlar l’ús d’herbicides i pesticides per tal d’afavorir l’abundància d’insectes, així com retardar la sega de cereal per reduir la pèrdua directa de nius i la mortalitat dels polls. Cal extensificar les pràctiques agrícoles i dissenyar noves fórmules que facin compatible la producció agrícola amb la preservació del sisó. En relació amb els aspectes metodològics, no existeix una tècnica de captura genèrica per al sisó, sinó que cal combinar diversos mètodes en funció del període de l’any, del sexe i de l’edat dels individus que es vulguin capturar. S’ha constatat que el sisó és especialment susceptible a patir els efectes adversos de la captura i manipulació dels exemplars, compatibles amb la miopatia de captura. El risc de desenvolupar aquests efectes adversos s’incrementa quan s’allarga el temps de manipulació, quan s’utilitzen xarxes canó i quan es capturen exemplars joves. Per a reduir el risc d’aparició d’efectes adversos es recomana minimitzar el temps de manipulació i no superar els 20 minuts per als animals adults i els 10 minuts per als joves. També prioritzar l’ús de la trampa embut per a la captura de femelles i/o polls i els llaços per a atrapar mascles reproductors.