Genètica evolutiva en llagostes de l'infraordre Achelata / Evolutionary genetic of Achelata lobsters

• Autores: Ferran Palero
• Directores de la Tesis: Marta Pascual Berniola (dir. tes.), Enrique Macpherson Mayol (dir. tes.), Pere Abelló Sala (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2008
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Lluís Serra Camó (presid.), Marta Riutort Leon (secret.), Annie Machordom Barbé (voc.), Paul Frederick Clark (voc.), Xavier Turón Barrea (voc.)
• Materias:
  • Ciencias de la vida
    • Biología animal (zoología)
      • Genética animal
      • Zoología marina
    • Genética
      • Genética de poblaciones
  • Demografía
    • Características de la población
      • Genética de la población
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  Dipòsit Digital de la UB  Digital CSIC 
• Resumen

  • Aquesta tesi pretenia proporcionar noves perspectives sobre les relacions evolutives entre llagostes de l'infraordre Achelata utilitzant marcadors moleculars, tant d'evolució lenta com d'evolució ràpida, i calcular el temps de divergència entre taxa utilitzant el mètode del rellotge molecular relaxat. Alhora, es pretenia desenvolupar una genoteca per a la llagosta europea Palinurus elephas per tal d'obtenir un conjunt de marcadors microsatèl·lit polimòrfics i comparar les mesures de diversitat genètica i grandària efectiva obtingudes en les sis espècies descrites del gènere Palinurus. A més, es pretenia estudiar les relacions filogenètiques entre espècies del gènere Palinurus i testar el suport de les dades moleculars a diferents hipòtesis evolutives, utilitzant els mètodes clàssics basats en distàncies, i mètodes recents basats en la teoria de la coalescència, com la Computació Bayesiana Aproximada (ABC). Per últim, s'avaluarà l'estructura genètica de les poblacions de P. elephas dins i entre les conques atlàntica i mediterrània i s'estudiarà l'efecte de les diferents estructures oceanogràfiques sobre aquesta estructuració utilitzant el conjunt de marcadors microsatèl·lit prèviament desenvolupat.Els resultats obtesos ens premeten afirmar que les llagostes de l'infraordre Achelata formen un grup monofilètic de crustacis decàpodes compost de dues famílies principals: Palinuridae i Scyllaridae. L'anàlisi molecular confirma Synaxidae com un grup polifilètic, que s'hauria d'incloure dins de Palinuridae. Així, els Palinuridae estarien formats per tres llinatges principals: 1) els Silentes, incloent-hi l'anterior gènere synaxid Palinurellus; 2) un clade Linuparus/Justitia i 3) un clade principal de Stridentes, incloent-hi els gèneres Puerulus, Palinustus, Palinurus, Panulirus i l'anterior synàxid Palibythus. A més, els dos clades principals trobats dins del Scyllaridae estan d'acord amb la taxonomia actual basada en dades morfològiques. Finalment, la datació del temps de divergència del grup Achelata obtinguda amb un model de rellotge relaxat és compatible amb hipòtesis prèvies d'un origen Triassic d'aquest grup. Per tal d'estudiar els processos de divergència més recent dins del gènere Palinurus, s'ha aïllat un conjunt de marcadors microsatèl.lit altament polimòrfics per a P. elephas que, a més a més, també amplifiquen i són polimòrfics per a totes les espècies de Palinurus. Les espècies de Palinurus en aigües superficials semblen tenir unes grandàries poblacionals efectives i un grau de variabilitat en marcadors nuclears majors que les espècies d'aigües profondes, alhora que també semblen haver estat sotmeses a processos més recents de selecció en el mtDNA. L'anàlisi filogenètica dóna suport a un patró d'especiació Nord-Sud al gènere Palinurus, amb totes les espècies africanes formant un clade monofilètic. El patró d'especiació en Palinurus seria un exemple típic d'una sèrie d'esdeveniments d'especiació ràpids, amb branques molt curtes separant les diferents espècies. Curiosament, els temps de divergència obtinguts utilitzant les taxes de mutació estàndards, permeten relacionar els processos d'especiació als processos de canvi climàtic més destacats dels darrers 2 Mya. Finalment, els resultats obtinguts a partir de les dades microsatèl.lit i mtDNA mostren que l'estructuració genètica de les poblacions de llagosta europea és molt baixa. Tanmateix, les conques atlàntica i mediterrània mostren diferències significatives i per tant, es recomana tractar-les com a unitats de gestió diferenciades. Tot i la reducció dràstica en les captures per tota l'àrea de distribució de P. elephas, la grandària efectiva poblacional històrica de P. elephas sembla haver-se mantés constant. A més a més, cal tenir en compte que l'elevada grandària efectiva poblacional de P. elephas provocaria valors de Fst extremadament petits, fins i tot per a poblacions amb nivells de dispersió restringits.