La Bauhaus a les escoles d'art i disseny de Barcelona (1959-1968)
- Autores: Begonya Samit Cid
- Directores de la Tesis: Lydia Sánchez (dir. tes.), Teresa Duran Armengol (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2016
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Silvia Burset (presid.), Sergio Villanueva Baselga (secret.), Albert Macaya (voc.)
- Programa de doctorado: Programa Oficial de Doctorado en Formación del Profesorado: Práctica Educativa y Comunicación
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: Dipòsit Digital de la UB
- Resumen
La Bauhaus (1919-1933) neix amb la idea d’integrar dos tipus d’ensenyament, l’acadèmic i el d’arts i oficis, i es crea a partir de la unificació de les escoles d’arts i oficis i de belles arts de Weimar. La Bauhaus ha deixat un llegat pedagògic i didàctic molt influent, com ha estat extensament documentat en altres escoles d’art i disseny europees i nord-americanes, com les d’Ulm, Basilea i el Black Mountain College. La Bauhaus a les escoles d’art i disseny de Barcelona [1959-1968] estudia aquesta influència a Barcelona a partir de la següent pregunta: com s’introdueixen les idees pedagògiques i didàctiques de la Bauhaus a les escoles d’art i disseny de Barcelona en el període 1959-1968? Per contestar la pregunta, dividirem la recerca en dos «nuclis». El primer «nucli» centra l’estudi en les idees pedagògiques i didàctiques de la Bauhaus durant el període de 1919 a 1933 a partir de l’anàlisi documental de plans d’estudis i esquemes. Ressaltem la influència de factors culturals, polítics i econòmics en els seus mètodes didàctics. Delimitarem les característiques singulars de la pedagogia i la pràctica didàctica de la Bauhaus a partir de l’estudi de la documentació i l’exemple didàctic de tres dels seus docents més importants: Itten (1888- 1967), Moholy-Nagy (1895-1946) i Albers (1888-1976). El segon «nucli» estudia les escoles d'art i disseny de Barcelona durant el període 1959-1968, durant el qual es transforma el panorama formatiu de la ciutat i comença la professionalització del disseny. Estudiarem la introducció de la Bauhaus a Barcelona mitjançant dues vies d’estudi. Primer analitzarem la rellevància de la Bauhaus a l'esfera pública. Durem a terme una anàlisi d’articles de premsa dels dos mitjans de comunicació barcelonins de més influència: La Vanguardia i Destino, que ens permetrà conèixer i valorar la imatge de la Bauhaus. La segona via centrarà la recerca en les tres escoles d’art i disseny més importants de Barcelona: Massana (1929), Elisava (1961) i Eina (1967). L’anàlisi dels plans d’estudis i esquemes organitzatius, imatges de treballs d’estudiants, fulletons publicitaris, etc., ens permetrà aprofundir en els estudis artístics d'aquest període. Dedicarem les conclusions a emparentar les propostes de les escoles barcelonines amb les idees pedagògiques i didàctiques de la Bauhaus.
