Resumen de El virus de l'hepatitis A i el seu codi genètic
El virus de l'hepatitis A (HAV), prototip del gènere Hepatovirus, té vàries característiques biològiques que el diferencien dels altres membres de la familia Picornaviridae. Entre elles val la pena destacar la necessitat del factor d'iniciació de traducció eIF4G intacte, i per tant la impossibilitat de silenciar la síntesi proteica de la cèl·lula hoste mitjançant els mateixos mecanismes que fan servir altres picornavirus. Com a conseqüència, l'HAV ha de competir de forma ineficient per la maquinària de traducció, explicant-se d'aquesta manera el pobre creixement en cultiu cel·lular. En aquest context de competència entre el virus i la cèl·lula, l'HAV ha adoptat estratègicament un ús de codons altament deoptimitzat de forma natural. S'hauria d'esperar, per tant, una síntesi proteica baixa, incloent la d'aquelles proteïnes involucrades en la replicació de l'RNA que es trobarien en concentracions limitants. Així doncs, una taxa de traducció molt baixa i una taxa de replicació també molt baixa, podrien tenir un cert paper per evitar les defenses de la cèl·lula hoste. D'aquesta manera el virus pot créixer d'una forma quiescent. Aquest fet podria explicar l'elevada infectivitat específica de l'HAV tot i l'ús de codons deoptimitzat de forma natural, fet que indicaria infeccions no abortades per la resposta antiviral de la cèl·lula. A més a més, l'ús de codons deoptimitzat es materialitza en l'ús de codons abundants i codons rars. Diferents agrupacions d'aquests codons rars es presenten a la superfície de la càpsida, jugant un paper decisiu en la sòlida estabilitat del virió de l'HAV. Per tant, és molt probable que la baixa taxa de traducció, deguda a l'acumulació de codons rars, contribueixi al fet que la càpsida viral sigui altament estable. Estabilitat necessària per a completar el complex cicle biològic del virus, que inclou el pas pels conductes biliars, amb altes concentracions de sals biliars, un llarga supervivència fora de l'hoste, el pas per l'estómac, i un complex recorregut des de l'intestí fins arribar altre cop al fetge.
