Música per a clarinet i dispositius electrònics: estudi del repertori a l'àmbit espanyol

• Autores: Juan Ramón Beltran Tormo
• Directores de la Tesis: Ricard Huerta (dir. tes.), Ramón Ramírez i Beneyto (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de València ( España ) en 2016
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: M. Gloria Camarero Gómez (presid.), Francisco Carlos Bueno Camejo (secret.), Vicente Llimerà Dus (voc.)
• Materias:
  • Ciencias de las artes y las letras
    • Teoría análisis y critica de las bellas artes
      • Música y musicología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  RODERIC  TESEO 
• Resumen

  • Aquesta tesi s’ocupa de l’estudi del repertori mixt per a clarinet i dispositius electrònics a l’àmbit espanyol. En ella estan contemplats tant els autors nacionals i els seus treballs com també tots aquells produïts per estrangers que ha desenvolupat les seues tasques compositives en els centres i estudis electroacústics als quals han acudit per ampliar la formació en aquesta matèria. Primerament es fa una introducció on s’explica el que és la música mixta i on també s’expliquen els motius que justifiquen l’elecció del tema triat. A continuació, se raona el procés metodològic emprat per a la investigació per parlar posteriorment de l’estat de la qüestió en què s’expressa la dificultat de trobar estudis anteriors específics en la matèria. Hi ha abundant bibliografia al voltant de la música electrònica en general però no hi ha pràcticament res fet en música mixta i encara menys en el camp concret del clarinet com a protagonista i solista. Després se contextualitza el període històric fent un recorregut de l’evolució de les dos corrents d’investigació més importants, açò és, el desenvolupament dels mitjans d’enregistrament del so i la creació d’instrumental que produeix els sons mitjançant l’electricitat. Aquest repàs arriba fins als anys 80 en els què ja es produeix el pas des de l’era digital a la analògica. Els autors i les obres són la part més important de l’estudi on es mostra el que s’ha fet, qui ho ha fet, de quina manera i en quines circumstàncies. A continuació, s’estudia la part del repertori que correspon a l’obra mixta per a clarinet d’Andrés Lewin-Richter, una de les figures més rellevants en el segle XX en el camp de la electroacústica. Més tard en ocupem d’examinar quines han sigut les solucions gràfiques que els autors han decidit com les més indicades per mostrar el complex món sonor que és produeix amb la convergència de ambdós camps: el convencional i l’electrònic. Seguidament es proposen noves idees i línies d’investigació relacionades amb el tema de la música mixta i finalment s’exposen les conclusions pertinents a les què hem arribat.