Projectar el Paisatge Suburbà des de l’Experiencia Quotidiana. L’apropiació incremental en la regeneració participada dels corredors fluvials metropolitans

• Autores: Marta Benages-Albert
• Directores de la Tesis: Pere Vall Casas (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Internacional de Catalunya ( España ) en 2015
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Anna Ribas Palom (presid.), Tomeu Vidal i Moranta (secret.), Sophie Bonin (voc.)
• Materias:
  • Ciencias de las artes y las letras
    • Arquitectura
      • Diseño arquitectónico
      • Jardines y parques
      • Urbanismo
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • Les polítiques recents en matèria d’ordenació del territori han assumit la recuperació física i social dels corredors fluvials metropolitans com a espais col·lectius amb identitat pròpia. Per tal de contribuir a la seva regeneració des d’un enfocament basat en la gestió participada, és necessari avaluar la vinculació del ciutadà amb el riu des de la seva pràctica quotidiana. Amb aquest propòsit, s’ha analitzat la dimensió vivencial de l’espai fluvial metropolità mitjançant una eina especialitzada, la diagnosi geoetnogràfica, com a metodologia qualitativa que permet integrar la mirada sistèmica, pròpia del coneixement tècnic, i la mirada fragmentària, pròpia del coneixement vivencial. A partir de la documentació disponible, juntament amb l’observació participant i les entrevistes en profunditat com a tècniques complementàries de recollida de dades, s’ha analitzat la recuperació física i social dels corredors fluvials de la conca del Besòs a la regió metropolitana de Barcelona; i, en particular, el procés d’apropiació de l’espai fluvial en un dels seus afluents, la riera de Caldes. Els resultats han permès constatar: (1) el pas de la pedagogia tutelada per l’Administració a l’acció participada de la ciutadania; (2) el procés d’apropiació incremental de l’espai fluvial des de la preferència, la identificació i l’afecció, com a modes d’experiència ambiental relacionats amb el temps que tendeixen a activar conductes proambientals; i (3) la incidència dels factors espacials i temporals en la progressiva vinculació i compromís ciutadà. Aquestes troballes corroboren la conveniència de seguir avançant envers la corresponsabilització ciutadana amb el recolzament d’una pràctica urbanística renovada que integri la visió del subjecte, i un ensenyament de l’urbanisme actualitzat que incorpori la recerca qualitativa.