El lèxic d’origen germànic en el llatí medieval de Catalunya

• Autores: Joan María Jaime Moya
• Directores de la Tesis: Lluís Calvo i Calvo (dir. tes.), Pere Joan Quetglas Nicolau (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2015
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Ignasi-Xavier Adiego (presid.), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (secret.), Ana Gómez Rabal (voc.), Juan-Francisco Mesa Sanz (voc.), Estrella Pérez Rodríguez (voc.)
• Programa de doctorado: Programa Oficial de Doctorado en Culturas y Lenguas del Mundo Antiguo y su Pervivencia
• Materias:
  • Lingüística
    • Lingüística diacrónica
      • Lingüística histórica
      • Etimología
    • Lingüística sincrónica
      • Lexicografía
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  Dipòsit Digital de la UB 
• Resumen

  • El nostre treball, que està inserit dins del projecte del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae (GMLC), compartit per la Universitat de Barcelona i el Consell Superior d'Investigacions Científiques, ha consistit a elaborar un estudi etimològic del lèxic d'origen germànic que apareix en el llatí medieval de Catalunya. Concretament, s'han estudiat els termes d'origen germànic (gòtic i fràncic) que van penetrar com a substrat en el llatí altmedieval de Catalunya, des de l'antiguitat tardana fins al tombant del segle XII. Els termes germànics suara esmentats, que es troben inclosos en textos diplomàtics, han estat identificats i extrets del corpus documental del GMLC i, després, han estat fixats i distribuïts per lemes, als quals se'ls ha assignat un significat. Al seu torn, els lemes han estat agrupats per famílies lèxiques, en articles encapçalats, per raons metodològiques, per una arrel comuna protogermànica. Els articles que constitueixen el nostre treball presenten l'estructura següent: en primer lloc, s'ofereixen els testimonis documentals (l'exemple més antic de cada forma i variant) de cada lema, tot adjudicant-li un significat; en segon lloc, es consignen les formes romàniques més properes, amb les quals es troben emparentats el lema o lemes llatins estudiats; en tercer lloc, es fa l'estudi etimològic del lema o lemes en qüestió, analitzant fonamentalment els canvis fonètics i morfològics que els ètims germànics patiren per convertir-se en les formes que trobem documentades (llatines o ja directament romàniques); així mateix, es fa una referència succinta a l'ètim germànic en el seu context protogermànic i, al seu torn, a l'ètim protogermànic en el seu context indoeuropeu. Finalment, es recullen, d'una banda, les referències bibliogràfiques generals i, d'una altra banda, les referències bibliogràfiques concretes, corresponents a les notes alfabètiques. Així mateix, l'estudi lingüístic d'aquest lèxic d'origen germànic, que, a més a més, mostra sovint la primera aparició dels mots del romanç preliterari ja parlat en el territori de la Catalunya actual, també ens permet conèixer i comprendre les característiques socials i culturals de l'època.