Effect of different fiber sources on the digestive function and development of calves

• Autores: Llorenç Castells Domingo
• Directores de la Tesis: Alfred Ferret i Quesada (dir. tes.), Marta Terré Trulla (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2013
• Idioma: inglés
• Tribunal Calificador de la Tesis: Sergio Calsamiglia (presid.), Antonio Velarde Calvo (secret.), Alberto Stanislao Atzori (voc.)
• Materias:
  • Ciencias agrarias
    • Producción animal
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD  TESEO 
• Resumen

  • Per analitzar l'efecte de la inclusió de fonts de fibra en la dieta dels vedells abans del deslletament sobre el rendiment productiu, comportament, i el desenvolupament i funció del tracte gastrointestinal es van realitzar cinc estudis. En el primer dels estudi es va realitzar una sèrie de proves per tal de trobar les fonts de fibra que poguessin afavorir el creixement i desenvolupament dels vedells. Com a resultat d'aquest estudi, es va trobar que els vedells que rebien un farratge de gramínies, milloraven els paràmetres productius. Cal destacar la palla d'ordi, el fenc de civada i l'ensitjat de triticale. Contràriament, el fenc d'alfals no va millorar els paràmetres productius. De la mateixa manera, en un segon estudi, l'oferta de fonts fibroses no farratgeres tampoc va millorar el creixement i la ingestió de concentrat. Veien la disparitat de resultats entre gramínies i lleguminoses, es va triar el fenc picat de civada i el d'alfals per tal d'intentar dilucidar els mecanismes que poden explicar els diferents resultats. En aquest tercer experiment es va observar que els vedells alimentats amb farratge a la dieta presentaven un pH ruminal més elevat i una menor concentració d’àcids grassos volàtils que els vedells que no rebien farratge. A més, en els vedells alimentats amb fenc de civada es va poder observar un increment en el ritme de pas del marcador en el rumen, un menor temps de retenció del marcador en el tracte gastrointestinal i una major expressió de proteïnes transportadores d'àcids grassos volàtils del rumen en comparació amb els vedells sense farratge a la dieta. Aquests resultats ens informen sobre com el fenc de civada estimula el consum de pinso, i conseqüentment el creixement d’aquests animals. Per altra banda, l'ús de concentrats texturitzats s'ha postulat com una alternativa a l'ús de farratge en vedells lactants per tal d'estimular el correcte desenvolupament funcional del rumen. En els resultats obtinguts en el quart estudi, s'ha vist que l'ús de concentrats texturitzats sense farratge no millora els paràmetres productius i comporta un clar descens del pH ruminal. Finalment, es va estudiar l'ús de fenc de civada abans del deslletament en vedelles de reposició. Les vedelles alimentades amb fenc de civada van créixer més i van tenir una major ingestió de concentrat abans de deslletar. Al deslletament, totes les vedelles van rebre fenc de civada, i les diferències en els paràmetres productius van desaparèixer. Tot i el major pes al deslletament de les vedelles alimentades amb fenc de civada, als 10 mesos d'edat no hi havia diferències de pes entre tractaments, i tampoc es van trobar diferències en els paràmetres reproductius a la primera inseminació.