Contaminació viral del medi ambient: persistència i traçabilitat / Environmental viral pollution: persistence and source tracking

• Autores: Anna Carratalà Ripollès
• Directores de la Tesis: Rosina Gironés Llop (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2013
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Carlos Maluquer de Motes Porta (presid.), Rosa Araujo Boira (secret.), Pilar Clemente Casares (voc.)
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Ciencias clínicas
      • Microbiología clínica
    • Ciencias de la nutrición
      • Sustancias toxicas naturales
      • Agentes patógenos de los alimentos
      • Elementos minerales en la alimentación
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  Dipòsit Digital de la UB 
• Resumen

  • Les poblacions humanes i animals excreten una gran diversitat de virus patògens en les seves femtes i orina, de manera que l’aigua residual que generen representa un dels principals vehicles de la disseminació de patògens a les aigües superficials, subterrànies o costaneres i conseqüentment, als aliments. La contaminació del medi ambient suposa un risc greu de salut pública. S’ha estimat que en el conjunt del planeta, aproximadament 3.000 milions de persones no disposen d’aigua potable i que el 95% de l’aigua residual domèstica és abocada al medi ambient sense tractar. Aquesta tesi doctoral es basa en dues àrees d’estudi de la virologia ambiental. Per una banda s’ha avaluat l’estabilitat de virus contaminants en condicions naturals (Capítol I) i davant processos de desinfecció (Capítol II). En aquests estudis, els indicadors virals/patògens HAdV i JCPyV han estat analitzats. D’altra banda, s’ha proposat una nova eina per a la identificació de l’origen de la contaminació fecal al medi ambient (Capítol III). Al Capítol I, que inclou els estudis 1, 2 i 3, s’ha caracteritzat els factors ambientals i els mecanismes que intervenen en la inactivació natural dels HAdV a diferents ambients aquàtics i aliments, considerant la temperatura i la llum solar com els agents potencialment més rellevants, així com l’estandardització entre diferents laboratoris d’un mètode de qPCR per a la quantificació dels HAdV en mostres d’aliments (fruits rojos). Al Capítol II (estudis 4, 5 i 6) s’ha estudiat l’efectivitat de tractaments químics (clor) i físics (llum ultraviolada) en la inactivació de virus contaminants. Finalment, al Capítol III (estudi 7), s’ha considerat que era interessant completar les eines moleculars existents per a identificar les fonts de contaminació fecal en aigua i aliments, i s’ha desenvolupat una nova tècnica molecular per a traçar la contaminació fecal d’aviram al medi ambient, mitjançant la detecció i quantificació dels parvovirus de pollastre i gall d’indi. És evident que la contaminació viral en el medi representa un risc d’infecció important en països en vies de desenvolupament però també en zones industrialitzades on els tractaments d’aigua no aconsegueixen eliminar la totalitat dels virus presents. Durant el desenvolupament d’aquesta tesi doctoral s’ha demostrat que, en molts casos, els mètodes de desinfecció més habituals en la inactivació de virus contaminants no són completament eficients i sovint es detecten virus infecciosos després de tractaments a les dosis o concentracions habitualment utilitzades. Aquesta observació demostra la importància de seguir treballant per a caracteritzar els diversos factors i mecanismes particulars que condicionen la inactivació natural dels virus patògens al medi ambient, i de desenvolupar i optimitzar nous mètodes de desinfecció per assolir la inactivació d’un rang de microorganismes més ampli, més enllà dels indicadors bacterians tradicionals. Els avanços en la virologia ambiental han d’anar forçosament acompanyats d’avenços en els tècniques i mètodes utilitzats, que han de permetre detectar, quantificar i caracteritzar els virus presents al medi de manera rutinària. En aquest sentit, els mètodes moleculars representen eines valuoses que faciliten l’estudi de diversos aspectes de la disseminació de virus al medi ambient, com per exemple identificar l’origen de la contaminació fecal per a implementar mesures de remediació a les fonts de contaminació més rellevants en cada localitat. Els virus patògens contaminants representen un problema de salut pública que cal resoldre imperativament millorant els processos de control microbiològica de recursos tant imprescindibles com són l’aigua i els aliments, introduint paràmetres virals que complementin als indicadors fecals bacterians estàndards.