Història natural i factors pronòstics de la infecció per transmissió vertical del virus de la hepatitis C. Efectes del tractament antiviral i implicació de la co-infecció pel virus de la immunodeficiència humana
- Autores: G. Claret Teruel
- Directores de la Tesis: Antoni Noguera Julian (dir. tes.), Claudia Fortuny Guasch (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2009
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Rafael Jiménez González (presid.), Josep Mallolas Masferrer (secret.), Antonio Mur Sierra (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX Dipòsit Digital de la UB
- Resumen
La infecció pel VHC és la principal causa d'hepatopatia crònica arreu del món. Els nens constitueixen una petita proporció de la població infectada i en l'actualitat la principal via d'adquisició de la infecció pel VHC en la infància és la transmissió vertical. És probable que els pacients infectats durant la infancia, tal com passa en els adults, es mantinguin asimptomàtics durant un llarg període de temps, tot i que s'han descrit casos de cirrosi en un temps inferior als 10 anys. Donada l'absència de manifestacions clíniques en les primeres fases de la infecció, s'han estudiat diversos marcadors analítics per a definir la progressió de la malaltia. En l'actualitat, es disposa d'un tractament antiviral eficaç (interferó pegil·lat més ribavirina) per a la infecció crònica pel VHC. Aquest tractament ha estat autoritzat recentment per a la població pediàtrica. L'absència de comorbilitats i el curt temps d'evolució de la infecció converteixen al nen infectat pel VHC en el candidat ideal per a obtenir altes taxes de curació de la malaltia. En els darrers anys, la infecció pel VIH ha esdevingut una patologia de curs crònic mentre que l'hepatopatia és actualment una de les principals causes de morbilitat i mortalitat en els pacients co-infectats. En el pacient pediàtric co-infectat les consideracions prèvies sobre l'inici de tractament específic esdevenen especialment rellevants, ja que les probabilitats d'èxit del mateix probablement es relacionin amb la seva precocitat. Els objectius principals del nostre estudi són definir les característiques de la transmissió vertical del VHC en el nostre medi, descriure la història natural de la infecció crònica pel VHC en l'edat pediàtrica i establir el paper de la co-infecció pel VIH en l'evolució natural de la infecció crònica pel VHC en el nen.Per això hem dissenyat dos estudis prospectius observacionals que inclouen els fills de mares infectades pel VHC nascuts al nostre centre entre gener del 1999 i desembre del 2006 (estudi 1) i els nens infectats pel VHC controlats en el nostre centre (estudi 2). Tots elspacients han estat seguit de forma prospectiva. Les principals conclusions dels estudis són les següents: Estudi 1: La taxa prevalença de la infecció pel VHC en les gestants és del 0.49%. La taxa de transmissió vertical del VHC és del 2.8%. Existeix una relació entre la co-infecció materna pel VIH i la transmissió vertical del VHC en el grup de pacients estudiats. Estudi 2: La majoria dels pacients romanen asimptomàtics i sense troballes clíniques al llarg del seguiment. La meitat dels pacients estan infectats pels genotips 1a o 1b; en els fills de mare UDVP, hi predominen les infeccions pels genotips 3 i 4. La biòpsia hepàtica mostra signes d'hepatitis crònica en la majoria dels casos. D'entre els pacients no tractats, un 12% evolucionen al clearence espontani de la infecció (tots ells són pacients infectats per transmissió vertical) mentre que el 82% dels pacients evolucionen a un patró d'hepatitis crònica. La taxa de prevalença de cirrosi és de l'1.8%. Només 4 de 27 pacients tractats amb interferó en monoteràpia durant 12 mesos assoleixen el clearence de la virèmia. El 86% dels pacients pateixen efectes secundaris del tractament, tot i que solen ser lleus. Els pacients co-infectats mostren unes xifres màximes d'ALT més altes que la resta i evolucionen en la majoria de casos seguint un patró d'hepatitis crònica.
