Mª Lluïssa Sabater Torres
Aquest treball de recerca, sorgit de la pràctica de la didàctica de la llengua, consisteix a estudiar el discurs utilitzat per estudiants francòfons d’un nivell B2 a C1 d’una escola de comerç internacional de París en una activitat a la classe de castellà per a ús professional. L’anàlisi es focalitza en els recursos d’intensificació utilitzats en negociacions comercials simulades com a activitat de classe dutes a terme per aprenents als quals no se’ls havia donat models de llengua d’aquesta categoria pragmàtica. El treball investiga l’expressió de la intensificació en el discurs amb l’anàlisi dels dos canals semiòtics de la comunicació: el llenguatge verbal i el llenguatge no verbal. Per una banda, determina quins operadors d’intensificació fan servir els aprenents i com es relaciona la comunicació verbal i la no verbal en la interacció de la negociació, per tenir un millor coneixement de les capacitats comunicatives d’uns estudiants concrets en un moment donat del seu procés d’aprenentatge. Per altra banda, explora quins poden ser els lligams entre els resultats de la recerca i la didàctica de la llengua per a fins específics. L’estudi, té com a puntals teòrics el marc de la didàctica de les llengües per a fins específics i el de l’anàlisi dels discurs, però també recorre a d’altres disciplines com els estudis sobre la negociació des de diferents perspectives i els que tracten de la simulació com a eina didàctica. També hi intervé la pragmàtica atès que s’analitza la intensificació com un operador pragmàtic, el camp de l’anàlisi de la conversa així com l’àmbit els estudis interculturals sobre negociació. Per tal analitzar la intensificació verbal i no verbal es fonamenta en els estudis que s’han portat a terme en aquestes dues disciplines. La recerca, de caràcter qualitatiu i emmarcada en l’enfocament etnogràfic, es basa en un corpus que es composa d’enregistraments vídeo de negociacions feta a l’aula, i la recollida de dades feta a partir de la transcripció permet analitzar la intensificació de manera altament contextualitzada. L’anàlisi de component verbal es realitza des de l’òptica i de la pragmàtica que fa que es pugui establir si un recurs de llengua actua com un intensificador segons la funció que exerceix en el context. La manca d’estudis sobre la comunicació no verbal en una negociació comercial en castellà ha portat a establir un codi de transcripció del llenguatge paraverbal per poder analitzar les funcions que realitza i la relació que s’estableix amb el sistema verbal de comunicació. En la discussió s’exposa la trajectòria que porta de l’observació feta per un professor d’una activitat a l’aula d’EUP fins a la realització d’aquesta recerca, seguint els principis de la investigació etnogràfica i es les repercussions que es consideren que pot tenir l’estudi en la didàctica de les llengües estrangeres. Finalment es dóna una perspectiva de les vies de recerca que es podrien seguir en el futur. Es respon a les preguntes de recerca plantejades al principi. Malgrat la preferència pels recursos sintàctics, en detriment dels operadors d’intensificació morfemàtics, els aprenents arriben a intensificar de maneres molt diferents amb poques desviacions del registre i amb escassos calcs dels francès que no siguin correctes en castellà i es determinen les nombroses funcions que els parlants atribueixen als intensificadors. Pel que fa a les relacions entre els dos canals de comunicació, es demostra que el llenguatge verbal i el no verbal no són dos fets paral•lels sinó elements d’un mateix fenomen comunicatiu: sempre es donen junts en la negociació analitzada i quan es mobilitzen de manera congruent permeten als negociadors actuar amb més subtilitat i no caure en situacions que puguin comprometre el procés de negociació.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados