Nutracèutics: Implicació terapèutica en caquèxia cancerosa i diabetis

• Autores: Mireia Olivan Riera
• Directores de la Tesis: Sílvia Busquets Rius (dir. tes.), Francisco J. López Soriano (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2009
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Marta Cascante Serratosa (presid.), Ruth Vila Pont (secret.), M. Teresa Quiles Pérez (voc.)
• Materias:
  • Química
    • Bioquímica
      • Biología molecular
  • Ciencias médicas
    • Patología
      • Patología experimental
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  Dipòsit Digital de la UB 
• Resumen

  • La diabetis i el càncer són algunes de les malalties més prevalents de la societat occidental, ambdues caracteritzades per presentar greus alteracions metabòliques que dificulten el manteniment d'una bona qualitat de vida. En l'actualitat, s'han potenciat els estudis científics per tal de demostrar les propietats beneficioses que presenten alguns dels components que formen part de la nostra dieta i el seu possible potencial terapèutic per fer front a determinades malalties. L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral ha estat l'estudi de l'efecte d'una varietat de nutracèutics com a estratègia terapèutica davant dues situacions catabòliques: la diabetis mellitus de tipus 2 i la caquèxia associada al càncer. Les aproximacions experimentals han consistit, per una banda en la valoració de l'efecte de l'àcid eicosapentaenoic (EPA), àcid omega-3 present en l'oli de peix, en rates Goto-kakizaki (model espontani de diabetis de tipus 2). I per altre banda, en l'estudi del potencial terapèutic de diferents nutracèutics com ara el resveratrol (present al vi), la genisteïna (isoflavona de la soja), el galat d'epigalocatequina i la teofil·lina (del te verd) i el sulfur d'al·lil (component organosulfurat de l'all) en la caquèxia cancerosa. Per a dur a terme aquest últim estudi vam realitzar una primera aproximació in vitro en cèl·lules musculars de la línia C2C12, que van ser sotmeses a un model d'hipertèrmia puntual provocant una sobre activació dels sistemes proteolítics, especialment el sistema dependent d'ATP i ubiquitina, de forma similar al que succeeix en situació de caquèxia. I a continuació, una segona aproximació in vivo utilitzant dos models tumorals altament caquèctics, com són l'hepatoma ascític de Yoshida AH-130 i el carcinoma pulmonar de Lewis. Els resultats obtinguts suggereixen que l'EPA podria estar millorant la sensibilitat a la insulina ja que vàrem observar una disminució dels nivell de l'hormona circulants, un augment de la captació de glucosa, i un augment de l'expressió de GLUT4 i de l'AMPK. Alhora vam poder observar una menor oxidació dels àcids grassos i una major acumulació d'aquests en el teixit adipós, fet que suggereix una major utilització de glucosa com a substrat energètic. L'EPA també va provocar millores significatives en l'estat inflamatori associat a la diabetis. En relació a l'efecte dels diferents nutracèutics en la caquèxia, vam observar com tots ells eren capaços de disminuir de forma significativa la taxa proteolítica in vitro, però només la teofil·lina i possiblement el sulfur d'al·lil van mostrar un efecte anticaquèctic. A més vam obtenir un clar efecte antimetastàsic del resveratrol.