Evolution and molecular characterization of uroplakin 3c, a novel human tetraspanin associated uroplakin protein

• Autores: Javier Ugarte Chicote
• Directores de la Tesis: Antonio García-España Monsonis (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Rovira i Virgili ( España ) en 2016
• Idioma: inglés
• Tribunal Calificador de la Tesis: Angel Pellicer Garrido (presid.), Santiago Garcia Vallvé (secret.), Tomàs Marques-Bonet (voc.)
• Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Biomedicina por la Universidad Rovira i Virgili
• Materias:
  • Química
    • Bioquímica
      • Genética bioquímica
      • Biología molecular
  • Ciencias de la vida
    • Biología animal (zoología)
      • Primates
  • Ciencias médicas
    • Patología
      • Oncología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • Les uroplaquines (UPKs) són proteïnes integrals de membrana que formen les plaques de l’uroteli. Tot i que aquestes plaques es troben solament a l’uroteli de mamífers, les UPKs existeixen també en vertebrats inferiors que els hi manca l’uroteli. Aquestes poden dividir-se en dos tipus, les UPK1a i UPK1b, pertanyent a la família de les tetraspanines, i les UPK2/3, composades per UPK2, UPK3a i UPK3b, les quals travessen la membrana una sola vegada i es desconeix la relació evolutiva que pugen tindre amb altres famílies de proteïnes. Nosaltres, hem identificat 3 nous ortòlegs de les UPK2/3 (UPK3c, expressada en humans, UPK2b i UPK3d); hem identificat l’origen de les UPKs en l’ancestre comú de vertebrats i hem establert una relació evolutiva entre les UPK2/3s i el més antic dels receptors de tirosina fosfatasa (R3 PTPRs). Analitzant l’expansió dels loci genètics de l’UPK3c i les duplicacions segmentals que van tenir lloc en el goril•la, ximpanzé i humà, hem trobat que, possiblement, la transposició intracromosomal d’una de les duplicacions segmentals va ser a través d’un intermediari circular. Mitjançant l’ús de tècniques de biologia molecular, hem trobat que l’UPK3c s’expressa en un ampli rang de teixits, principalment a la còrnia; que està N-glicosilada en còrnia humana, pterígion i a tumors de bufeta; així com, que es localitza principalment a les capes basal i intermèdia de l’uroteli de ratolí però es absent a les plaques de l’uroteli. En tumors de bufeta humà, l’expressió de l’UPK3c està augmentada en tumors de baix grau (9/11), mentre que en aquells d’alt grau (6/11) o invasius (3/9) està disminuïda.