Socioeconomic Determinants of Health

• Autores: Cristina Blanco Pérez
• Directores de la Tesis: Xavier Ramos Morilla (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2013
• Idioma: inglés
• Tribunal Calificador de la Tesis: Conchita D'Ambrosio (presid.), María Soledad Rodríguez Martínez (secret.), Therese Nilsson (voc.)
• Materias:
  • Ciencias económicas
    • Economía general
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
• Resumen

  • Aquesta tesi doctoral consisteix en tres articles que analitzen l’efecte de les variables socioeconòmiques en el nivell de salut dels individus. El primer article estudia per primera vegada l’efecte de la polarització de la renda en el nivell de salut dels individus. Aquest treball proposa que la polarització de la renda capta millor alguns dels mecanismes que relacionen la salut i les diferències en renda, com ara la tensió i el con?icte social. Aquests han estat tradicionalment associats a la desigualtat de la renda. Aquesta hipòtesi s’ha testat utilitzant dades de panell per a Espanya. Els principals resultats mostren que la polarització de la renda té un efecte negatiu sobre la salut dels individus. En aquest estudi s’ha considerat no només la polarització entre regions, si no també entre grups de referència, és a dir, que els individus no només es comparen amb altres individus de la mateixa regió, sino també amb individus amb característiques similars. En aquest cas la polarització de la renda només és rellevant quan es considera el grup de referència. Aquests resultats q¨uestionen el què tradicionalment s’ha assumit en la literatura prèvia, on la regió és determinant per a establir grups de referència. El segon article es centra en la relació existent entre la renda relativa i la salut. Tradicionalment les comparacions de la renda entre individus s’han considerat determinants per al nivell de salut individual. Tot i així, els estudis previs s’han basat principalment en les comparacions de la renda “cap amunt”, sense tenir en compte les comparacions amb els individus més pobres. En aquest treball s’utilitza una de?nició de renda relativa més àmplia per a testar simultàniament l’efecte de les comparacions de la renda “cap a munt” i “cap avall” en la salut dels individus. Aquestes comparacions s’han calculat a través d’un índex de privació i de satisfacció respectivament. L’estudi es basa en les dades del German Socio-Economic Panel data (SOEP) i s’han utilitzat models de dades de panell per a corregir la possible endogeneitat de la renda deguda a variables omeses. Els resultats mostren que la privació de la renda té un efecte positiu, mentre que l’índex de satisfacció té un efecte negatiu sobre el nivell de salut. Aquests resultats són robustos inclús corregint per l’heterogeneïtat no observada i utilitzant mesures de salut “quasi-objectives”. Finalment, el tercer article estudia el poder explicatiu de l’“state depen-dence” en el nivell de salut auto-percebuda per a Espanya durant els anys 1994-2001. Amb aquest objectiu en ment s’han estimat una sèrie de models economètrics, incloent el model de selecció de Heckman on la condició inicial s’ha estimat per primera vegada utilitzant un ordered probit. Els resultats sug-gereixen que l’“state dependence” i la heterogeneïtat no observada expliquen la major part de la probabilitat de presentar un determinat nivell de salut. Al considerar els dos factors anteriors la signi?cativitat de l’heterogeneïtat obser¬vada mesurada a través de les variables socioeconòmiques disminueix. Tot i així, l’“state dependence” perd importància una vegada es millora l’estructura de l’error de les estimacions.