Susana Capelo Cobo
Malgrat tots els moviments de renovació pedagògica sorgits en els últims anys i de la preocupació de la comunitat educativa i concretament de mestres i professors de matemàtiques, el procés d’ensenyament i aprenentatge d’aquesta disciplina continua sent, avui en dia, difícil i associat a problemàtiques molt diverses. Aquesta realitat serveix de punt de partida d’aquest treball, que mitjançant un estudi longitudinal i de l’elaboració de materials propis per a la investigació, intenta abordar els diferents factors que contribueixen a aquesta realitat, sabent que són molts i de índole molt diversa. El nostre treball està centrat en donar resposta a quina és la implicació de la comprensió lectora i el domini de les estructures bàsiques del llenguatge, en la resolució de problemes aritmètics en el primer cicle de la Educació Primària. Sovint sentim a dir, que les matemàtiques són un llenguatge que el nen aprèn de manera simultània als primers aprenentatges lògic-matemàtics, i manté una relació amb el llenguatge general tant oral com a escrit. Moltes de les dificultats que es troben habitualment en el camp de la resolució de problemes aritmètics a les primeres edats, no tenen tant a veure amb la comprensió de l’algoritme sinó que pertanyen a la lectura i comprensió de l’enunciat, a la selecció i organització de les informacions que ofereix l’enunciat, i a la traducció a termes matemàtics. Aquesta recerca dóna algunes respostes a preguntes cóm: Quina implicació tenen la comprensió lectora i el domini de les estructures bàsiques del llenguatge, en la resolució de problemes aritmètics en alumnes de primer cicle de Educació Primària? Aquesta pregunta a la que diversos autors s’han acostat a la problemàtica de la comprensió lectora associada a la resolució de problemes, però la nostra recerca aprofundeix fent un seguiment d’un grup d’alumnes de 6 a 8 anys durant dos cursos escolars, en l’etapa final de consolidació del procés de lecto-escriptura, aquest fet diferencial marca aquesta recerca. Els resultats segons els test de comprensió lectora ACL-1 ens mostren que el grup d’estudi està força equilibrat en el nivell de comprensió lectora, si agrupem als alumnes amb un resultat alt o moderadament alt, i els de nivell baix i inferior, ens dona un nombre bastant similar, també succeeix si ho comparem amb el grup de puntuació normal. Però aquesta prova ens permet un altre tipus d’anàlisi que creiem interessant aportar a la recerca. Sabem que cada una de les preguntes que conformen el test, correspon a una tipologia textual concreta i a una dimensió de la comprensió lectora. I hem vist que el major nombre d’errades ha estat en el text narratiu i respecte a la dimensió de la comprensió lectora més compromesa, em comprovat que és la comprensió inferencial. Respecte dels resultats de les diferents proves de resolució de problemes ens hem trobat amb un grup que tenen un bon nivell i que es relaciona amb els resultats obtinguts amb les proves de llenguatge.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados