Oxifertirrigación en cultivo sin suelo de rosa para flor cortada (Rosa sp.) y pimiento (Capsicum annuum L.): efectos en desarrollo y producción
- Autores: Nuria Carazo Gómez
- Directores de la Tesis: Oriol Marfà i Pagés (dir. tes.), Jordi Voltas Velasco (dir. tes.), Joaquín Azcón Bieto (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Lleida ( España ) en 2016
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Santiago Bonachela Castaño (presid.), J. Narciso Pastor Sáez (secret.), Rafaela Cáceres Reyes (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
La disponibilitat d’aire i, en concret, d’oxigen per part del sistema radicular dels cultius té una gran importància per al procés respiratori i la seva producció d’energia per al desenvolupament de la planta i la captació de nutrients per les arrels. Tot i això, és freqüent trobar cultius amb deficiències d’oxigen en l’àmbit radicular, degut a altes taxes d’absorció d’O2 en condicions de desenvolupament càlides i a un control insuficient d’aquest. La informació existent és limitada i ha promogut l’objectiu de la tesis: estudiar els efectes de la oxifertirrigació en dos cultius importants sense sòl: rosa per a flor tallada (planta llenyosa i esqueix) i pebrot (planta herbàcia). S’han realitzat cultius de roser per a flor tallada, d’esqueix de rosa en arrelament i arrelat i de pebrot; els tres amb tractament de oxifertirrigació o no, i la combinació amb d’altres factors (substrat, oxigenació nocturna, freqüència de reg). L’oxifertirrigació ha afavorit la productivitat, la qualitat i el desenvolupament en diversos aspectes, possiblement degut a l’activació d’alguns paràmetres fisiològics (conductivitat hidràulica, respiració).
