Facing current EBPR bottlenecks in view of full-scale implementation
- Autores: Carlota Tayà Cristellys
- Directores de la Tesis: Albert Guisasola Canudas (dir. tes.), Juan Antonio Baeza Labat (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2013
- Idioma: inglés
- Tribunal Calificador de la Tesis: Ramón Barat Baviera (presid.), Maite Serrano Vilalta (secret.), Adrian Oehmen (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
Des de fa temps s’han estudiat els processos d’eliminació biològica de fòsfor (EBPR) en aigües residuals, però la seva implementació a escala real ve associada moltes vegades a fallades no esperades. S’han detectat interaccions negatives amb el procés d’eliminació de nitrogen i matèria orgànica que no s’havien previst en l’estudi dels mateixos de manera individual. Aquesta tesi aprofundeix en la caracterització, l’estudi i la solució de problemes existents a l’hora d’implementar l’eliminació biològica de fòsfor en aigües residuals conjuntament amb l’eliminació biològica de matèria orgànica i nitrogen. La investigació duta a terme en aquesta tesi té dos enfocaments diferents dins d’aquest marc. D’una banda s’estudien les causes de la interacció negativa entre els processos d’eliminació biològica de nitrogen i de fòsfor. D’altra banda s’estudia la possibilitat d’utilitzar, per part dels organismes acumuladors de fòsfor (PAO), fonts de carboni alternatives, que també s’utilitzen en el procés d’eliminació de nitrogen. En el primer lloc, s’estudia una nova estratègia per l’eliminació de nutrients (nitrogen i fòsfor) que consisteix en la bioaugmentació de microorganismes PAO dins d’un sistema de nitrificació i desnitrificació. En aquest estudi es va comprovar que una configuració de SBR amb una fase anòxica amb dues alimentacions i una fase aeròbica permet aconseguir nitrificació, desnitrificació i EBPR. Un punt clau per l’èxit d’aquesta estratègia és proporcionar condicions operacionals adequades per evitar els problemes de “rising”. Es proporcionar una fase aeròbia amb la suficient durada per assegurar el consum del PHA acumulat pels PAO, i evitar la disponibilitat de font de carboni requerida per la desnitrificació. En aquest mateix context també s’estudia la interacció de diferents espècies intermèdies del procés d’eliminació de nitrogen, com són el nitrit i el nitrat, en el procés EBPR. D’altra banda, s’ha estudiat un dels principals problemes per a implementar a nivell real l’EBPR, la manca d’àcids grassos volàtils a l’aigua residual d’entrada al procés. És per això que, en segon lloc, s’han estudiat diverses estratègies per a la utilització de fonts de carboni diferents a les convencionals en el procés EBPR. S’han provat fonts de carboni que actualment s’utilitzen en el procés d’eliminació de nitrogen, com són el metanol i el glicerol, i que, per tant, abaratirien els costos quan ens trobem aigües residuals amb poca DQO disponible per dur a terme l’eliminació simultània de nitrogen i fòsfor. Les estratègies que es proven també són dues: la primera és la substitució directa de la font de carboni convencional (àcid propiònic) per la font de carboni en qüestió dins d’un sistema enriquit en microorganismes PAO. La segona estratègia, més innovadora, és la formació d’un consorci microbià amb llots de digestió anaeròbia, prèviament seleccionat, amb microorganismes PAO on els primers seran capaços de fermentar la font de carboni més complexa cap a àcids grassos volàtils de cadena curta (àcid acètic i propiònic) que seran utilitzats pels PAO per dur a terme el procés EBPR. En el darrer capítol de la tesi, s’estudia una nova estratègia per a aconseguir uns llots enriquits majoritàriament amb microorganismes PAO. Aquest procediment permet eliminar del sistema aquells microorganismes competidors (GAO) que capten la font de carboni que hi ha disponible pels PAO i perjudiquen al procés EBPR. L’aplicació d’aquesta estratègia va resultar en un llot amb un 85% de PAO i en el rentat dels GAO del sistema.
