Resumen de Contextualització i anàlisi de les eleccions del 18 de novembre de 1990 a la R. S. de Bòsnia i Hercegovina
La tesi que aquí es presenta és una anàlisi tant del context històric on es desenvoluparen les eleccions de 1990 a Bòsnia i Hercegovina, com dels resultats que en sortiren, basada sobretot en fonts locals, tant primàries com secundàries. També conté una forta base documental inèdita de material primari i secundari traduïda del serbo-croato-bosni.Les eleccions del 18 de novembre de 1990 representen la fi d'un llarg procés històric que començà amb l'acabament de la 2a Guerra Mundial i la instauració del regim titoista el 1945 per mitjà d'eleccions generals. Al llarg de tot aquest període hi ha un intent, per part del partit únic de la Lliga dels Comunistes Iugoslaus (SKJ), de desenvolupar un projecte d'estat federal iugoslau basat en el lema "fraternitat i unitat" (bratsvo i jedinstvo) que reunís tots els pobles que l'integraven. L'última constitució (1974) comportà una descentralització, tant econòmica com política, ratllant la confederació. El 1980 mor el mariscal Josip Broz, Tito. La crisi econòmica que ja s'arrossegava, surt a la llum i s'agreuja al llarg de la dècada dels anys vuitanta, repercutint en la política i portant a un enfrontament entre el sector continuista que volia portar la constitució a la confederació (Eslovènia) i el sector reformista que volia un canvi constitucional vers un model centralista (Sèrbia). Així s'arriba al XIV Congrés Extraordinari de la SKJ en un últim intent per solucionar la situació, però el seu fracàs i suspensió sine die, va comportar l'obertura d'un seguit de reformes constitucionals a cada república iugoslava, per a la posta en marxa de processos electorals lliures i multipartidistes.A Bòsnia i Hercegovina va ser més complicat que a la resta donada la seva composició multinacional. El juliol s'acordà la data electoral per al 18 de novembre. S'escolliria una presidència col·lectiva de 7 membres, un parlament bicameral, el parlament de la ciutat de Sarajevo i els 109 parlaments d'op tina (comarca).Els resultats que s'obtingueren tots foren favorables, per àmplia majoria, als tres partits nacionalistes representants de les tres nacionalitats majoritàries a la república: SDA (musulmans), SDS (serbis) i HDZ (croates). Aquests no eren els previstos per les enquestes.Una anàlisi detallada demostra que diferents factors influïren en la intenció de vot, en especial tres: la composició nacional de cada població, una política postitoista dirigida a afeblir la sòlida cúpula de la SKJ de Bòsnia i que es concretà en una sèrie d'afers que acabaren en processos judicials, i la desfeta i fragmentació de la SKJ en com a mínim quatre partits (SK-SDP, SRSJ, SSO i DSS).Però a més són el fruit d'una concatenació cronològica de fets que començaren el 1945: la creació de la República Socialista de Bòsnia, però alhora la negació d'un poble bosnià, el fracàs del iugoslavisme que no arrelà en el poble com a identitat; la combinació de la crisi econòmica i la crisi política causada pels afers i que comportà un canvi de líders en els moments més difícils; i per últim les eleccions multipartidistes que obriren, si més no en la teoria, noves perspectives. S'ha d'afegir, a més, el marc mundial fruit de la caiguda del mur de Berlín i la desfeta dels règims comunistes. Les conseqüències no es van fer esperar, la coalició nacionalista fracassà en poc més d'un any. Així les eleccions obriren la porta a la guerra i no pas a la democràcia.
