Escalfament i biologia de la conservació a les Terres Altes de la Guayana: paleoecologia, biogeografia i modelització SIG

• Autores: Sandra Nogué Bosch
• Directores de la Tesis: Teresa Vegas Vilarrubia (dir. tes.), Valentí Rull del Castillo (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2009
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Josep Piñol Pascual (presid.), Jordi López Pujol (secret.), Walter Finsinger (voc.)
• Materias:
  • Ciencias de la vida
    • Paleontología
      • Palinología
    • Biología vegetal (botánica)
      • Ecología vegetal
  • Ciencias de la tierra y del espacio
    • Geografía
      • Biogeografía
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
• Resumen

  • Aquesta tesi, usa l'estudi combinat del passat i del present per modelitzar el futur aplicat a les plantes vasculars de les Terres Altes de la Guayana, una remota zona del nord de Sud Amèrica conformada per un conjunt de muntanyes tabulars (conegudes com a tepuis), que presenten un grau d'endemisme excepcional. Aquest alt endemisme ha definit una província biogeogràfica coneguda com a Pantepui.En el capítol 1, mitjançant l'anàlisi de pol·len, espores de falgueres i carbons entre altres, s'han aportat noves dades referents als canvis de la vegetació durant el Tardiglacial i l'Holocè en una localitat situada a 2600 m d'altitud. Els resultats mostren que tot i els canvis detectats en el grau d'humitat, la vegetació es mostra constant durant l'Holocè. Aquesta estabilitat s'explica per una bada, com l'absència de canvis ambientals de suficient intensitat com per afectar a la comunitat de plantes o per l'altre, d'una possible capacitat buffering de la mateixa.Al llarg de la tesi, s'ha analitzat el desplaçament vertical de les plantes vasculars tant en el passat com en el futur. Pel primer cas, el capítol 2 ha aportat dades de les espècies que han pogut migrar durant el Quaternari (70%), així com les que van quedar aïllades (8%) en els cims dels tepuis, gràcies al haver identificat per a cada tepui el factor històric conegut com a límit topogràfic crític d'aïllament durant l'Últim Màxim Glacial (LGM). En el capítol 3, s'han analitzat els patrons d'elevació i la relació entre riquesa d'espècies amb l'àrea i l'altitud. Aquest anàlisi s'ha dut a terme tant per les espècies endèmiques com les no endèmiques. Els resultats mostren que les espècies endèmiques de Pantepui segueixen un patró que suggereix que l'aïllament i la fragmentació de l'hàbitat ha tingut un pes important en la seva distribució, mentre que les espècies no endèmiques, no. Les espècies enèmiques locals (presents en un tepui) mostren una certa independència dels factors geogràfics i una relació amb el factor històric definit anteriorment: el límit topogràfic crític d'aïllament durant el LGM. Finalment, s'ha calculat el desplaçament vertical potencial provocat per l'escalfament global previst per l'any 2100. Els resultats han mostrat que aquest augment en la temperatura tindrà conseqüències severes sobre les plantes vasculars en els tepuis. Per quantificar els seus efectes, en els capítols 4 i 5 s'han usat tres anàlisis complementaris: la relació espècies-àrea (SAR), l'anàlisi de Desplaçament del Rang Altitudinal (ARD) i el de fragmentació. Tant la SAR com l'ARD preveuen que les espècies de plantes vasculars patiran un descens en el seu nombre a finals de segle. Tanmateix, els resultats de l'anàlisi de fragmentació mostra una reducció de la superfície actual de Pantepui de més del 80%. La superfície resultant quedaria agrupada en més d'un 40% en un sol tepui. Aquests resultats suggereixen la combinació d'estratègies de conservació in situ (prevenció de la introducció d'espècies invasores) i ex situ (banc de llavors i migració assistida).