Neurotoxicitat i metabolisme de nitrils a la rata i el ratolí
- Autores: Pere Boadas Vaello
- Directores de la Tesis: Jordi Llorens i Baucells (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2008
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Juan María Llobet (presid.), Santiago Ambrosio Viale (secret.), Cristina Suñol Esquirol (voc.), Gemma Guillazo Blanch (voc.), Maria Teresa Colomina Fosch (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Els nitrils són compostos químics que contenen el grup ciano: C N. Són molt abundants en la naturalesa, però la seva síntesi és també molt important pel gran ventall d'aplicacions que aquests aporten a la indústria. A la naturalesa els trobem, entre d'altres, en forma de glucòsids cianogènics com és el cas de l'amigdalina a les ametlles amargants i la linamarina a la mandioca, i en forma d'aminonitrils, forma que es troba a les lleguminoses del gènere Lathyrus. A la indústria s'utilitzen com a dissolvents i productes intermediaris en la síntesi de plàstics, fibres artificials, resines, productes farmacèutics i altres substàncies químiques. El consum humà o animal de determinats nitrils provoca símptomes similars a la intoxicació per cianur. Aquest fet suggereix que en la metabolització d'aquests nitrils es produeix l'alliberament d'aquest compost i que seria el responsable de la intoxicació aguda. Alguns nitrils però, en aquest procés de metabolització alliberen menys cianur o n'alliberen més lentament i aquests són els que provoquen neurotoxicitat i síndromes neurològiques. L'estudi d'aquest tipus de nitrils adquireix importància com a models de neurotoxicitat i de síndromes de toxicitat humanes causades per nitrils d'origen natural.A la primera part d'aquest treball de tesi s'ha pogut caracteritzar exhaustivament les dianes del 3,3'-iminodipropionitril (IDPN), l'al·lilnitril, el cis-crotononitril, el trans-crotononitril i el 2,4-hexadienenitril al sistema nerviós de la rata i establir la relació entre les lesions estructurals i els efectes comportamentals que aquests provoquen. Per a aquesta caracterització global, s'ha treballat amb un disseny experimental que combina experiments histopatològics amb tests d'avaluació comportamental animal. Els resultats han permès dividir els nitrils neurotòxics en dos grups, els que afecten al sistema nerviós central (trans-crotononitril i hexadienenitril) i els que afecten els sistemes sensorials (IDPN, al·lilnitril i cis-crotononitril).A la segona part de la tesi es demostra que la toxicitat vestibular de nitrils no és un fenomen exclusiu de la rata, sinó que ocorre també en altres espècies incloent-hi mamífers i no mamífers. Aquest resultats obren la porta a l'ús de soques de ratolins transgènics en l'estudi d'aquesta toxicitat.A la tercera part de la tesi s'estudia el paper de la metabolització d'aquests nitrils per a provocar els efectes neurotòxics. Concretament s'ha avaluat la bioactivació de la toxicitat vestibular del cis-crotononitril i l'al·lilnitril mitjançant el citocrom P450 2E1 utilitzant ratolins 129S1, ratolins transgènics pel citocrom P4502E1 i inhibidors selectius (Dial·lilsulfur) i no selectius (Aminobenzatriazol) d'aquest citocrom. A més, en aquesta segona part s'explica el procés d'optimització d'una metodologia que permet detectar simultàniament cianur i nitrils volàtils en sang, que combina la tècnica SPME (microextracció en fase sòlida) i la cromatografia de gasos amb detector NPD (detector nitrogen-fòsfor). Amb aquests treballs es demostra que tant l'al·lilnitril com el cis-crotononitril són substrats del citocrom P450 2E1 però que mitjançant aquest citocrom s'activa una via cianogènica no necessàriament vestibular. Els resultats obtinguts ens han permès concloure que la toxicitat vestibular d'aquets nitrils depèn d'un citocrom P450 diferent al 2E1 i que la via metabòlica amb efectes vestibulars més probable per a l'al·lilnitril és la de l'epoxidació del doble enllaç en posició beta-gamma.
