Creixement de nanoestructures plamòniques mitjançant la deposició induïda per un feix d'electrons focalitzat

• Autores: Simó Graells Castellà
• Directores de la Tesis: Gonçal Badenes Guía (dir. tes.), Miquel Ribó Pal (dir. tes.), Roman Quidant (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Ramon Llull ( España ) en 2009
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Ramon Alcubilla González (presid.), Xavier Vilasís-Cardona (secret.), Francisco J. Meseguer (voc.), Lluís F. Marsal Garví (voc.), Mario Sorolla Ayza (voc.)
• Materias:
  • Física
    • Electromagnetismo
      • Radiación infrarroja visible y ultravioleta
      • Interacción de ondas electromagnéticas con la materia
    • Física del estado sólido
      • Propiedades ópticas
  • Ciencias tecnológicas
    • Tecnología de materiales
      • Propiedades de materiales
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • L'enginyeria de les propietats plasmòniques de les nanoestructures metàl·liques requereix un control acurat de les seves formes i distribució. Això normalment s'aconsegueix amb l'ús de la litografia per feix d'electrons sobre polímers electro-sensibles combinat amb la deposició de capes fines de metall i el lift-off. La deposició directa i localitzada de metalls induïda per un feix d'electrons (FEBID per Focused Electron Beam Induced Deposition) és un mètode alternatiu querecentment ha rebut un interès creixent en microelectrònica però encara no ha despertat massa atenció dins la comunitat d'òptica. L'FEBID és el resultat de la descomposició local, per un feixd'electrons focalitzat, de les molècules d'un precursor adsorbides sobre una superfície. Aquesta s'ha aplicat majoritàriament en la escriptura directa de contactes o per a la reparació de circuits, però amb l'ús de metalls nobles podria aprofitar-se per a l'òptica de plasmons.En aquesta tesi es demostra l'ús de l'FEBID per a fabricar nanoestructures d'or per a aplicacions d'òptica de plasmons. S'investiguen els efectes del material del substrat i dels paràmetres de deposició, com ara el corrent del feix i la pressió de vapor d'aigua, sobre el ritme de creixement i la puresa de l'or. S'ha emprat un recuit ex situ de la mostra com a mètode de millora de la puresa. Les mesures òptiques de dispersió sobre les estructures purificades evidencien que suporten plasmons de superfície localitzats. Aquest mètode de fabricació permet el creixement d'estructures plasmòniques amb una elevada relació d'aspecte i ha de facilitar l'escriptura en superfícies no planes com l'extremitat d'una sonda de rastreig allargada.