Essays on International Trade and Firm Dynamics
- Autores: Pau Salvador Pujolas Fons
- Directores de la Tesis: Juan Carlos Conesa Roca (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2013
- Idioma: inglés
- Tribunal Calificador de la Tesis: Timothy Kehoe (presid.), Nezih Guner (secret.), Jaume Ventura Fontanet (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
El primer capítol d’aquesta Tesis porta per Títol “Trade Patterns, Income Differences and Gains From Trade” i ha estat elaborada conjuntament amb el meu col·lega Wyatt J. Brooks. Quantificar els guanys provinents de comerç internacional és una àrea de recerca que ha estat estudiada usant una gran varietat de models de comerç. Al mateix temps, s’ha mostrat com les no-homoteticitats són molt útils per explicar patrons de comerç observats en dades molt desagregades. Posem ambdues literatures juntes per preguntar com les no-homoteticitats afecten les prediccions de guanys de comerç. A tal fi, desenvolupem un model de comerç amb N països amb els mateixos volums de comerç internacional, població, PIB per càpita i desigualtat dins de cada país que a les dades. Incloem les no-homoteticitats per tal que el comerç entre països rics i països pobres sigui igual al que observem a les dades. Amb aquest model, podem comparar els resultats en benestar obtinguts amb els que impliquen Arkolakis, Costinot, and Rodriguez-Clare (2012) – que dóna una fórmula senzilla de guanys comercials per part d’un gran nombre de models homotètics (també la versió d’aquest model quan les preferències són homotètiques). El principal resultat és que els models homotètics esbiaixen a la baixa els guanys comercials en països amb poca població i baixa productivitat, i a l’alça el dels països molt poblats i molt productius. El model homotètic esbiaixa a l’alça els guanys comercials dels EE.UU. i de Japó en 14% i 22%, mentre que ho fa a la baixa per Espanya i Itàlia en un 24% i un 14%. El segon capitol d’aquesta Tesis porta per títol “Measured Productivity and International Trade: An Unresolved Puzzle”. Utilitzar models de dinàmica d’empreses correctes quan s’analitza l’impacte del comerç és clau a fi d’entendre completament quins són els efectes a la part productiva de l’economia quan aquesta es dedica a comerciar més. Hi ha diversos models de comerç que intenten entendre la relació entre comerç i dinàmica d’empreses, però un d’ells és sens dubte el més utilitzat per economistes de comerç: el de Melitz (2003). Aquest model explica algunes característiques de les dades. En particular, vol explicar per què les empreses més productives exporten. És de comú parer entre els economistes que aquest model explica bé les característiques de productivitat de les empreses. En aquest capítol ens preguntem: ho és? Concretament, mostrem que si hom mesura la productivitat als resultats del model tal i com es fa a les dades, ens trobem amb resultats sorprenents sobre quines són les empreses més productives: poden ser les que no exporten. El tercer capítol de la Tesis es titula “Distortions, Productivity, and Idiosyncratic Shocks” i és escrita conjuntament amb el meu professor José María Da Rocha. Considerem distorsions en un model on les plantes tenen xocs idiosincràtics a la productivitat que evolucionen amb una moció Browniana. Introduir els xocs en el model implica que les plantes tenen beneficis no constants i com a resultat el marge de sortida es torna exogen, i les plantes han de decidir en cada període si es queden o no produint. Utilitzem l’equació de Kolmogorov per tal de caracteritzar l’equilibri estacionari. La contribució de l’estudi consisteix en mostrar que si un model es calibra/s’estima sense xocs idiosincràtics, les plantes tenen productivitat constant en el temps i la rati de sortida és exògena a fi d’obtenir els moments generats pel model amb xocs i sortida endògena, les distorsions en PTF són esbiaixades a l’alça.
