Essays on Fiscal Policy in Developing Countries and Microstates
- Autores: Yehenew Gualu Endegnanew
- Directores de la Tesis: Luca Gambetti (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2013
- Idioma: inglés
- Tribunal Calificador de la Tesis: Giacomo De Giorgi (presid.), Hugo Rodríguez Mendizábal (secret.), Joan Llull (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
Els efectes i el paper de la Política Fiscal en els països en vies de desenvolupament i els microestats contínua sent una branca relativament poc explorada en la literatura especialitzada. Aquesta tesi és un intent de contribuir en tres àrees importants de la literatura sobre Política Fiscal: els efectes a curt termini de la Política Fiscal i el comportament dins del cicle econòmic de la Política Fiscal en els països en vies de desenvolupament i, finalment, la relació entre la Política Fiscal i la Balança per Compte Corrent en els microestats. La primera part de la tesi tracta d'avaluar els efectes dels xocs de despesa pública sobre l'economia dels països en vies de desenvolupament. Aquesta tesi utilitza una nova metodologia basada en el Model SVAR (Structural Vector Autoregression) on la identificació es realitzada a través de restriccions en el signe. L'esquema d'identificació assumeix que els xocs de despesa pública són els únics que augmenten la despesa pública, la producció, el dèficit i els ingressos fiscals dins el període d'impacte. La tècnica mencionada anteriorment es aplicada utilitzant dades de 9 països diferents. Els resultats mostren que un augment de la despesa pública conduirà a un creixement de la producció i del consum a curt termini, una immediata deterioració de les exportacions netes i a una apreciació, que pot ser no significativa, de la taxa de canvi. A més a més, els multiplicadors fiscals indiquen ser més grans que u per a tots els països menys un, durant el període d'impacte. Aquest resultats indica que un estímul fiscal pot tenir efectes d'expansió sobre la producció i el consum. De totes maneres, aquests efectes semblen ser de curt termini. En la segona part de la tesi es considera el tema de la Política Fiscal pro-cíclica en els països en vies de desenvolupament. En la literatura existeixen dues possibles explicacions per aquest fenomen. Una d'elles senyala que la Política Fiscal pro-cíclica és conseqüència de la falta d'integració fiscal amb la resta del món que pateixen els països en vies de desenvolupament mentre l'altre responsabilitza la capacitat institucional d'aquests països. En aquesta tesi s'analitza, tenint en compte els diferents estats del cicle econòmic, la importància de l'obertura financera i la qualitat de les institucions per determinar l'habilitat dels països de dur a terme Política Fiscal contra-cíclica. Aquest anàlisi es duu a terme mitjançant un model de regressió multiplicativa de planell amb termes interactius i dades de 109 països. L'anàlisi mostra que durant períodes de bonança la qualitat de les institucions juga un paper determinant en el cicle de la Política Fiscal, mentre que durant períodes de recessió son tant la integració fiscal com la qualitat de les institucions els factors claus en determinar la capacitat dels països d'emprar polítiques contra-cícliques. La tercera i última part de la tesi, escrita conjuntament amb Charles Amo-Yartey i Therese Turner Jones, examina la relació empírica entre Política Fiscal i la Balança per Compte Corrent en microestats (aquells amb una població inferior a 2 milions d'habitants entre 1970 i 2009). Donat el fet que els microestats estan caracteritzats per condicions especials com ara la reduïda dimensió del mercat domèstic i de recursos de base, gran grau d'obertura i un sector públic normalment gran, els resultats de la Política Fiscal poden ser diferents dels d'altres tipus d'economies. En aquesta parts, s'utilitza un Model PVAR (Panel Vector Autoregression) per tal d'estimar l'efecte de la Política Fiscal en la Balança per Compte Corrent dels microestats. Resumint, els resultats indiquen que el dèbil efecte dels preus fa l'ajust fiscal força més difícil en els microestats.
