Resumen de Reptes en l’avaluació del cribratge poblacional del càncer de mama: L’efecte sobre la població no cribrada, la influència de la via diagnòstica en les característiques dels tumors i l’impacte de la prova d’imatge en els resultats
Introducció. La detecció precoç del càncer de mama s’ha visualitzat com la millor estratègia per millorar el pronòstic de la malaltia i disminuir-ne la mortalitat a llarg termini. Tanmateix, els resultats sobre l’efectivitat del cribratge en el context poblacional són controvertits. Aquesta tesi està centrada en tres qüestions que formen part del debat. Objectius. La tesi té com a principal objectiu aprofundir en l’avaluació del cribratge poblacional del càncer de mama, concretament i) estudiant l’impacte de la introducció dels programes poblacionals de cribratge en la detecció del càncer de mama en el conjunt de la població diana; ii) avaluant l’associació entre la via diagnòstica (detecció en el cribratge o en l’interval entre mamografies) amb les característiques i el pronòstic dels tumors; i iii) estudiant l’impacte del tipus de prova d’imatge sobre els indicadors de qualitat del programa. Mètodes. Pel primer objectiu (Article 1), s’estudiaren les taxes d’incidència del càncer de mama en la població diana de dues regions daneses (Copenhagen i Fyn) entre 1991-2008. Es recolliren els diagnòstics de càncer de mama realitzats en el cribratge, entre intervals i en dones no participants. Es calcularen les taxes segons la via diagnòstica i es compararen els principals indicadors de cribratge i les característiques dels tumors diagnosticats en les dues regions. Pel segon objectiu (Articles 2 i 3), s’estudiaren els càncers d’interval en la cohort de dones cribrades al programa de l’Hospital del Mar (Barcelona), entre 1995-2008. Mitjançant un disseny cas-control es compararen les característiques biològiques dels càncers de cribratge, els càncers d’interval i els seus principals subtipus radiològics (veritables càncers d’interval i falsos negatius). S’estudiaren les associacions entre les característiques clíniques, el fenotip tumoral i la densitat mamària entre els grups d’estudi. S’avaluà la supervivència global i la supervivència lliure de malaltia en funció de la via diagnòstica, mitjançant corbes de Kaplan-Meier i models de riscos proporcionals de Cox. Pel tercer objectiu (Article 4), s’avaluà l’impacte de la transició de la mamografia analògica a la digital en una cohort de 103.613 dones cribrades entre 1996-2007 en quatre programes poblacionals espanyols. Es compararen els patrons radiològics i els valors predictius positius (VPP=càncers diagnosticats, entre el total de dones reconvocades) obtinguts en el període analògic i digital, i les característiques dels tumors diagnosticats amb ambdues tècniques. Resultats. i) La introducció del cribratge poblacional a Dinamarca suposà un pic de prevalença de diagnòstics de càncer de mama entre les dones participants als programes (5.79 per 1000 persones-any a Copenhaguen i 4.47 a Fyn), i entre les no participants (4.23 i 5.93, respectivament). ii) Els veritables càncers d’interval s’associaren amb el fenotip triple negatiu [OR=8.85 (IC95%:2.03–38.62)] i l’elevada densitat mamària [OR=3.08 (IC95%:1.03–9.24)]. Aquestes dones també presentaren un major risc de recaigudes [HR=1.89; (IC95%: 0.67–5.31)] i de mortalitat [HR= 5.55 (IC95%: 1.61-19.15)]. iii) El VPP de la mamografia digital fou superior al de la mamografia analògica (7.0% vs. 5.5%, respectivament; p<0.001), especialment per les sospites per masses i calcificacions. Es detectà una tendència creixent en la detecció de tumors in situ en el període digital. Conclusions. Els resultats dels treballs aporten informació per avaluar el balanç entre riscos i beneficis del cribratge. i) Al parlar de beneficis, caldrà considerar que la població no participant també es permeable a la influència del cribratge. ii)Respecte els efectes adversos, caldrà centrar esforços en la disminució dels càncers d’interval, ja que es tracta de tumors amb un perfil molecular més agressiu i pitjor supervivència. iii) Caldrà fomentar la introducció de la mamografia digital, tècnica que al nostre context està representant una disminució dels resultats falsos positius del cribratge.
