Resumen de Els estudis en Periodisme i Comunicació en relació a la indústria informativa: Una anàlisi des de la perspectiva de les habilitats, les competències, les plataformes i els formats. Els casos de la UPF, la URL i la UOC
Arrel de l’entrada en funcionament de l’EEES la universitat assumeix un rol encara més actiu pel que fa a l’alineament amb el mercat laboral. La sobre-formació i l’elevat nombre de graduats que accedeixen anualment a un mercat laboral incert es sumen a la situació en la que es troba el sector de la Comunicació i el Periodisme, immers en una triple crisi: digital, econòmica i de model. Aquest treball es desenvolupa en el marc dels estudis universitaris en Comunicació i Periodisme abordant la transformació de la indústria, de l’audiència, dels seus hàbits de consum i, en conseqüència, de les habilitats i competències demanades als professionals del sector. Pel que fa a la metodologia, aquesta recerca es centra en l’estudi de cas de tres graus en l’àmbit català: el Grau en Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, un centre públic que ofereix estudis en modalitat presencial; el Grau en Periodisme de la Universitat Ramon Llull, uns estudis també presencials però en aquest cas en un centre de titularitat privada; i el Grau en Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya, uns estudis en modalitat no presencial. Alhora es combinen diverses tècniques quantitatives (com els qüestionaris o l’anàlisi estadístic) i qualitatives (com les entrevistes) per complementar la revisió bibliogràfica. En una primera part es planteja quines han de ser les habilitats i les competències que ha de tenir el periodista actualment. A través de quatre visions –la indústria, el mercat laboral, l’acadèmia i els experts- es proposa un glossari de competències clau que ens serveix per analitzar les assignatures bàsiques i obligatòries dels tres graus objecte d’estudi i veure on recauen aquestes competències. En aquest cas, veiem com algunes de les habilitats demanades des de la indústria formen part de l’eix vertebrador dels tres graus mentre que d’altres, com les que fan referència als mitjans a internet a través de la figura del Community manager o expert en xarxes socials, en queden fora. En una segona part, abordem el tema de les plataformes i els continguts tenint en compte que, independentment de que ens trobem en estudis en modalitat presencial o no presencial, les plataformes LMS ocupen un paper rellevant a tots els centres universitaris. Alhora, ens trobem amb uns estudiants que formen part de la generació que s’ha etiquetat com a Millenials amb fortes implicacions pel que fa a la seva relació amb la tecnologia i amb la xarxa. En aquest cas, es posa de relleu la diferència d’hàbits d’ús que es produeix entre els estudiants quan es tracta de temes vinculats a la universitat i de temes no vinculats a aquesta. Que internet representa una revolució pel periodisme ja no és cap novetat ni cap afirmació trencadora; com tampoc ho és que la xarxa representa també una revolució en l’àmbit de l’educació superior. La situació actual, definida com a disruptiva i contextualitzada en el que anomenem postmodernitat, inclou diversos actors; des del periodista fins al mitjà i des del professor fins a la universitat, passant sempre pels usuaris –o estudiants- que etiquetats com a nadius digitals han crescut amb una sèrie d’habilitats pròpies del context digital que topen frontalment amb part dels sistemes establerts.
