Resumen de Les varietats hortícoles locals del Vallès Oriental, estat de situació socioambiental
La present tesi doctoral ha recollit la situació de l’agrobiodiversitat cultivada a la comarca del Vallès Oriental i municipis circumveïns. En concret, s’ha focalitzat en les varietats hortícoles -les més abundants però, també, les més amenaçades-. S’ha escollit el Vallès Oriental ja que l’autor de la tesi ha fet prospeccions per la zona durant més de 10 anys. L’àmbit d’estudi s’ha estès fora dels límits administratius comarcals ja que, en la majoria de casos, les distribucions d’algunes varietats se situaven a cavall entre comarques, seguint paràmetres biofísics o biogeogràfics. En general, s’ha pogut observar que l’àmbit d’estudi té una gran diversitat de contextos socioeconòmics (des dels continus urbans i d’economia industrial i de serveis del sud del Vallès, a les economies eminentment agràries de les masies aïllades de les parts culminals del Parc Natural del Montseny). Aquesta diversitat d’estratègies d’assentament urbà, d’economia i de model d’organització social són, també manifestes en l’àmbit biofísic -gran diversitat paisatgística, climàtica i geològica-. Aquesta elevada complexitat en una zona relativament petita (menys de 900km2) ha generat una important riquesa varietal. En aquest sentit, l’objectiu essencial d’aquesta tesi ha estat realitzar l’inventari de les varietats hortícoles locals de l’àmbit, així com reconstruir el cos bàsic –llavorer- de varietats locals cultivades abans de la dècada dels anys 60 del s.XX. També ha pretès estudiar les xarxes socials que permeten la conservació de l’agrobiodiversitat. Per tal d’assolir aquests objectius s’ha fet una recerca de documentació històrica que ha permès recopilar informació de varietats que es cultivaven a l’àmbit d’estudi, així com definir diversos paràmetres agronòmics i de maneig de les varietats. En paral·lel, s’han realitzat entrevistes (seguint mètodes estructurats i no estructurats) a 79 agricultors que prèviament es sabia que conservaven varietats locals. Pel que fa als resultats, s’ha pogut constatar que existeixen dues xarxes d’agricultors. Una formada per individus d’avançada edat, la major part jubilats, que produeixen en explotacions petites i que ho fan de manera convencional i una altra, la secundària, aglutinadora de gent jove -nous pagesos-, que produeixen en explotacions mitjanes i en ecològic. S’ha constatat que entre aquestes dues xarxes es conserva un total de 110 varietats locals hortícoles i que la xarxa primària recorda el cultiu de 96 varietats més abans de 1960. Un dels altres resultats destacats és la constatació d’una erosió genètica interespecífica baixa, que contrasta amb una d’intraespecífica alta i d’acord amb la mitjana d’altres estudis realitzats. S’ha observat que molts del paràmetres sociodemogràfics dels enquestats no es poden relacionar amb la conservació de varietats, ja que existeix una segona capa d’informació, la xarxa d’intercanvi, que exerceix una influència molt més destacada. Així s’explica que els joves de l’àmbit siguin els que conserven major nombre de varietats locals a diferència d’altres zones estudiades. També s’ha pogut observar que l’aïllament geogràfic permet incrementar la conservació de varietats a la xarxa primària, però no passa així a la secundària, on les explotacions més conservacionistes són les més properes a les urbs. S’ha determinat que el sistema productiu ecològic i, en menor mesura, les explotacions petites, són les més conservacionistes. També de la recerca oral i documental s’ha pogut constatar que un gran nombre de varietats locals d’avui són procedents de l’exterior, especialment d’altres països europeus, i de varietats comercials introduïdes majoritàriament per planteristes o cases de llavor i distribuïdes per la geografia a través dels mercats setmanals. Finalment, s’ha analitzat el concepte de varietat local i s’ha proposat la modificació d’aquest en quan a termini temporal i flexibilitat en l’àmbit geogràfic, per tal d’atendre la complexitat de l’agrobiodiversitat cultivada.
