Resumen de La relació entre els jocs motors i les emocions en el cicle superior d’educació primària: ajudant els mestres a prendre decisions
Aquesta tesi aborda un dels temes més emergents de l’educació física actual: el camí a seguir per aconseguir una educació física emocional. L’estudi pren com a marc teòric de referència la praxeologia motriu i les principals aportacions teòriques de l’educació emocional. Des d’aquesta perspectiva es pot justificar que la vivència de jocs motors, classificats en quatre dominis d’acció motriu (psicomotor, cooperació, oposició i cooperació–oposició), així com el fet que s’experimentin amb competició o sense competició, genera diferents emocions als alumnes. L’objecte d’estudi serà veure les conseqüències emocionals que s’originen en els alumnes quan participen en aquestes experiències motrius. El disseny de la investigació se situa dins de la metodologia quasiexperimental amb posttest i combina la metodologia quantitativa i la qualitativa. Es realitza una recerca aplicada, en un context natural i ecològic. La realitat a estudiar es presenta amb variables controlades i dirigides pel plantejament de la investigació; se’n manipula la variable independent (situacions motrius de diferents dominis d’acció) per estudiar-ne els efectes sobre les variables dependents (emocions) en grups constituïts/naturals. La recerca en general considera un nombre de 860 participants de cicle superior d’educació primària (de deu a dotze anys) d’onze escoles de Lleida capital i poblacions, i quinze docents especialistes en l’àrea d’educació física. En aquest projecte cal distingir-hi tres fases: la primera consisteix en la formació dels docents implicats en el procés i el treball de camp amb els discents. Aquest a la vegada, inclou les altres dues fases: una primera amb formació sobre consciència emocional i una segona amb vivència de jocs de diferents tipologies, per poder anotar i avaluar a través de l’instrument GES (Games and Emotions Scale) la intensitat de les emocions. Entre els resultats més destacats es va observar que els jocs que més emocions positives van desencadenar van ser els jocs de cooperació i, sobretot, els jocs sense competició. Els resultats obtinguts ens permeten, en les conclusions, proporcionar orientacions per ajudar els professionals de l’educació física a prendre decisions encertades i fonamentades, per saber quins jocs són més adients de proposar en cada moment i poder programar amb rigor la seva intervenció educativa a l’aula.
