Clinical heterogeneity of obsessive-compulsive disorder in children and adolescents: temporal stability and treatment outcomes
- Autores: Lorena Fernández de la Cruz
- Directores de la Tesis: Miquel Angel Fullana Rivas (dir. tes.), David Mataix Cols (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2013
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Rafael Torrúbia (presid.), Maria Luisa Lazaro Garcia (secret.), Tord Ivarsson (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
Antecedents i objectius: El Trastorn Obsessivocompulsiu (TOC) és un trastorn notablement heterogeni. Anàlisis de factors han agrupat de manera consistent els símptomes del TOC en diverses dimensions que, de manera diferencial, correlacionen amb diferents característiques biològiques i clíniques. Un cos creixent de dades científiques dóna suport a la idea de que aquesta heterogeneïtat clínica pot ser deguda a una heterogeneïtat etiològica. No obstant això, la major part d'aquest coneixement es basa en estudis fets en adults. Aquesta tesi va investigar 1) l'estabilitat temporal de les dimensions de símptomes del TOC en nens i 2) les característiques demogràfiques i clíniques i la resposta al tractament de nens i adolescents amb obsessions sexuals, una presentació comú i particularment pertorbadora de TOC. Mètodes: Tots els pacients inclosos complien criteris diagnòstics per al TOC i havien estat derivats a una clínica nacional i especialista en TOC en població pediàtrica de Londres, Regne Unit. Els participants van ser avaluats amb una sèrie de mesures aplicades pels clínics i també amb mesures autoadministrades. Estudi 1: La mostra la van conformar 74 participants avaluats en dues ocasions amb una diferència d’entre 1 i 11 anys entre les dues avaluacions (mitjana de 5 anys). Es van utilitzar anàlisis de la variància i models de regressió múltiple per examinar els canvis dins i entre les diferents categories de símptomes i dins i entre les principals dimensions de símptomes. Estudi 2: Tres-cents vuitanta-tres participants van ser avaluats en el moment de l'avaluació clínica inicial i, per aquells pacients tractats a la clínica, l’avaluació es va repetir un cop finalitzat el tractament. Els pacients amb i sense obsessions sexuals es van comparar respecte a les seves característiques sociodemogràfiques i clíniques. Anàlisis de models mixtos de la variància van comparar la resposta al tractament d’ambdós grups. Resultats: Estudi 1: Es van observar canvis dins de categories de símptomes individuals d'obsessions i compulsions en aproximadament el 15%-45% dels casos. El predictor més fort de la presència d'una dimensió de símptomes particular en el seguiment va ser la presència de la mateixa dimensió en la primera avaluació. Els canvis d'una dimensió a una altra van ser poc comuns. Estudi 2: Una quarta part dels pacients va presentar obsessions sexuals actuals. Els participants amb obsessions sexuals tenien símptomes més greus de TOC i estaven significativament més deprimits. Les obsessions agressives i religioses, el pensament màgic, la por de dir certes coses, els rituals de repetició, els jocs supersticiosos, els rituals mentals i la necessitat de comptar, preguntar o confessar van ser més freqüents en el grup amb obsessions sexuals. De manera important, no es van trobar diferències entre els grups en la resposta al tractament. Conclusions: Confirmant treballs similar en adults amb TOC, l’Estudi 1 va mostrar que el contingut dels símptomes del TOC en població pediàtrica és relativament estable en el temps. La majoria dels canvis van ser deguts a la millora clínica/remissió i es van produir dintre de cada dimensió i no entre les dimensions de símptomes. L’Estudi 2 va mostrar que les obsessions sexuals són comuns en el TOC pediàtric i, tot i que poden estar associades a característiques clíniques particulars, no interfereixen amb la resposta al tractament. Els resultats d'aquesta tesi se sumen al creixent cos d'investigació en el TOC pediàtric i contribueixen a una millor comprensió de l'heterogeneïtat del trastorn.
