Resumen de Usos periodísticos de Twitter. Una comparativa entre redacciones tradicionales y digitales en Catalunya y Bélgica
L’ús de les xarxes socials com a eina periodística es consolida en distintes direccions i a ritmes diferents. La literatura acadèmica ha demostrat que les pràctiques actuals s’allunyen de les corrents utòpiques que van entendre les xarxes socials, i concretament Twitter, com una esfera pública on els professionals i els ciutadans intercanviarien coneixement amb la finalitat de millorar els discurs periodístic en particular i la democràcia en general. A partir de l’estudi de quatre redaccions periodístiques, la present investigació proposa un model d’estudi de l’ús de les xarxes socials en un context professional, una pràctica que encara s’està inventant a dia d’avui. L’objecte d’estudi són les rutines productives dels periodistes catalans i dels de la comunitat francesa de Bèlgica. S’estudia un mitjà tradicional i un pure player de cada regió amb l’objectiu de detectar similituds i diferències entre ambdós sistemes mediàtics. A Catalunya s’analitza el diari Ara i el mitjà digital Vilaweb, mentre que el periòdic Le Soir i el cibermitjà Apache són els referents de la comunitat francesa de Bèlgica. Les tècniques quantitatives i qualitatives es complementen per obtenir un resultat sòlid de la investigació. Es combina la observació directa no participant a les redaccions periodístiques amb les entrevistes semi-estructurades en profunditat. Així com la observació permet conèixer les rutines reals i el context o els factors que influeixen en la feina dels periodistes, les entrevistes retraten les opinions dels professionals i la seva auto-percepció. L’anàlisi de continguts dels tutits publicats en els comptes corporatius dels diferents mitjans, a partir d’un model d’estudi denominat DIP (Difusió I Interacció I Promoció), reforça l’anàlisi objectiu de l’ús professional d’aquesta xarxa social. Els resultats de la investigació assenyalen que el principal ús de Twitter per part dels professionals és per distribuir contingut elaborat pel propi mitjà de comunicació; que, en segon lloc, la xarxa de microblogging és una eina útil per crear i promoure tant la marca corporativa del mitjà de comunicació en qüestió com la del periodista a títol individual; que les pràctiques associades a la possibilitat d’interacció –contacte amb fonts i espai de debat– són a dia d’avui residuals; que els periodistes al·leguen falta de temps i de recursos per prestar més atenció a l’evolució de les notícies un cop aquestes han estat difoses a través de les xarxes; i que existeix la voluntat per part dels professionals d’aconseguir una major interacció amb l’audiència. Es defensa que són necessàries més investigacions acadèmiques en l’àmbit espanyol sobre l’ús periodístic de les xarxes socials, així com la necessitat d’elaborar guies d’usos per optimitzar aquestes plataformes com a canals de distribució de continguts, com a eines de màrqueting i com a espais de comunicació amb les audiències. Tot plegat amb l’objectiu final de continuar desenvolupant les pràctiques periodístiques del segle XXI.
