Prosocial Communication Inquiry in collaboration with gerontology health professionals

• Autores: Gloria Pilar Cristina Escotorin Soza
• Directores de la Tesis: Conrad Izquierdo Rodríguez (dir. tes.), Roberto Roche Olivar (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2013
• Idioma: inglés
• Tribunal Calificador de la Tesis: Giuseppe Milan (presid.), Manuel Martí Vilar (secret.), Teresa Gutiérrez Rosado (voc.)
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Medicina del trabajo
      • Salud profesional
  • Psicología
    • Psicología de la vejez
    • Psicología industrial
      • Comportamiento en la organización
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TESEO  DDD 
• Resumen

  • Aquesta tesi es situa en l´àmbit soci-sanitari gerontològic. Es parteix de l´idea que l´orientació prosocial en forma d´interacció interpersonal i també cultural organitzacional, afavoreix el benestar, la prevenció de la violència i és un factor protector d´una bona relació entre el personal sanitari i els actors amb els que aquest personal interactua. Per comprendre les dificultats i els mitjans de resposta des de la perspectiva de la comunicació prosocial, es realitza una investigació qualitativa que utilitza tres fonts: a) el model funcional helicoïdal; b) la bibliografia especialitzada sobre Comunicació Prosocial; b) i la pràctica, a través d´un procés de consulta-formació amb professionals soci-sanitaris. El marc epistemològic en el que van ser realitzades les sessions és la Participatory Action Research (PAR). Es van dur a terme 15 Grups de discussió (Focus Group), en els que han participat nou professionals experts que procedeixen de diferents centres sanitaris. Les sessions van ser gravades i gran part del material es va materialitzar en panels de visualització de les aportacions del membres del grup. Tot aquest material es va elaborar d´acord amb un procés d´anàlisi en tres fases, que incloïa nou passes. El resultat final es presenta com un model interpretatiu que informa sobre les dificultats i els mitjans d´afrontament que deuen ser considerats per promoure la comunicació prosocial en els contextos laborals considerats. L´estudi ha estat subjecte a diverses llistes de verificació (checklist) per garantir la seva credibilitat. Com conclusions de la investigació i de transferència, es destaca la revisió exhaustiva de totes les publicacions existents sobre Comunicació Prosocial. Es proposa un model que articula els resultats de les conceptualitzacions prèvies amb les contribucions actuals, proporcionant una síntesi integrada teòric-pràctica, única en l'àmbit dels serveis socials i de salut en gerontología i de gran abast per a programes preventius d'educació, formació i assessorament dirigit a professionals de salut.