Funcions cognitives, neuroendocrines i característiques de personalitat en una mostra d’alcohòlics abstinents

• Autores: Jesús Frutos González
• Directores de la Tesis: Maria Teresa Colomina Fosch (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Rovira i Virgili ( España ) en 2013
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Pilar Flores Cubos (presid.), Josefa Canals Sans (secret.), David Bartrés Faz (voc.)
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Patología
      • Etress
  • Psicología
    • Personalidad
    • Psicofarmacología
      • Alcoholismo
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • En els últims anys s¿ha avançat de forma considerable en el coneixement de la malaltia alcohòlica, però segueix essent un trastorn crònic que constitueix una de les principals causes de morbilitat i mortalitat en la nostra societat. El desenvolupament de la malaltia alcohòlica, que està descrita per alguns autors com un trastorn heterogeni, implica l¿existència de cert grau de vulnerabilitat individual a l¿alcohol, que ha d¿involucrar la interacció de diversos factors i processos, bioquímics, psicofisiològics, neuropsicològics i factors de personalitat (Cloninger, 1987; Harden & Pihl, 1995), relacionats amb l¿herència de l¿individu, complementaris i que poden concórrer en un mateix individu. L¿objectiu del present treball és identificar alteracions relacionades amb l¿alcoholisme a partir de variables neuropsicològiques, neuroendocrines, psicofisiològiques i de personalitat. També s¿han estudiat les associacions entre aquestes variables. S¿han estudiat 122 subjectes, d¿una edat entre els 30 i 60 anys, en la seva totalitat de sexe masculí. Els participants del grup experimental són individus alcohòlics, amb una història d¿alcoholisme de 8 anys com a mínim i en període d¿abstinència. Els resultats de la investigació mostren que el grup d¿alcohòlics abstinents presenta més ansietat tret que el grup control. Les característiques de personalitat dels alcohòlics abstinents indiquen que són subjectes molt sensibles amb les persones del seu entorn, compassives i benevolents, que prefereixen persones i entorns coneguts. Prenen decisions amb la informació incomplerta i presenten hàbits que dificulten l¿assoliment d¿objectius. Aquestes característiques es corresponen amb la tipologia I de Cloninger. La valoració neuropsicològica mostra que el grup d¿alcohòlics abstinents presenta dèficits viso-espacials, alteracions de la coordinació motora i l¿agilitat manual, alteracions en la memòria a curt i mig termini, alteracions de la capacitat analítica i organitzativa, dèficit en planificació i en flexibilitat cognitiva i deteriorament de les estratègies de resolució de problemes. En el nostre estudi no hem trobat diferències entre el grup d¿alcohòlics abstinents i el grup control en els nivells de cortisol mesurats en saliva en diferents moments del dia o en relació a una situació d¿estrès. En canvi, sí hem trobat una associació entre els nivells de cortisol i l¿ansietat tret i estat. Els resultats obtinguts presenten una aplicació directa a la pràctica clínica, ja que aquestes variables s¿han de tenir en compte com a possibles predictors de risc d¿alcoholisme o de dany en poblacions d¿alcohòlics. Cal ressaltar que els resultats d¿aquest treball han permès identificar associacions entre variables de personalitat, neuropsicològiques i neuroendocrines, que poden indicar sistemes neurals comuns implicats en la malaltia alcohòlica. Per aquest motiu pensem que el disseny d¿estratègies d¿intervenció psicoterapèutiques podrien afavorir la millora també a nivell cognitiu i a la inversa. Considerem especialment rellevant planificar una intervenció psicoterapèutica adequada a cada cas, ja que mantenir l¿abstinència és decisiu per recuperar i resoldre molts dels dèficits cognitius generats pel consum d¿alcohol. És important desenvolupar estratègies d¿afrontament a les dificultats quotidianes i de prevenció de recaigudes per mantenir l¿abstinència i propiciar millores a tots nivells.