Resumen de Anàlisi de les necessitats de recursos sanitaris en els pacients amb ictus a Barcelona
El desenvolupament econòmic, sociocultural i sanitari d’un país permet millorar les condicions de vida de la població, el que repercuteix en el benestar general i la longevitat dels seus ciutadans. Això comporta un canvi en el patró de la morbiditat en el que destaca el predomini de malalties cròniques, com les cardiovasculars. L’ictus forma part d’aquestes i constitueix la primera causa de mort en les dones, essent la tercera en homes (2010); també és una de les principals causes de morbiditat. Davant una població envellida amb un predomini de malalties cròniques i amb la possibilitat de realitzar teràpies preventives i curatives de patologies com l’ictus, és fonamental plantejar una anàlisi de necessitats de recursos sanitaris en els pacients afectats. Aquest ha estat l’objectiu del present estudi, centrat en pacients afectats per ictus a Barcelona. S’ha realitzat un estudi observacional en la població de Barcelona durant el període 2000-2011 i amb projeccions per als anys 2015 i 2020. Mitjançant les bases de dades del Conjunt Mínim Bàsic de Dades (CMBD) de centres d’Aguts i Sociosanitaris (SS), desprès de seleccionar els codis corresponents a pacients afectats per ictus, s’ha analitzat l’evolució de les hospitalitzacions produïdes segons sexe, edat, estada mitjana, tipologia d’ictus i destinació a l’alta. S’ha emprat el padró i el registre central d’assegurats (RCA), com a denominador per al càlcul de les taxes d’incidència hospitalària, les dades del registre de mortalitat per valorar l’evolució dels èxitus i també dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) per la realització de projeccions poblacionals. S’ha analitzat el comportament temporal de les taxes de morbiditat i mortalitat, mitjançant models de regressió lineal i correlació. S’han dissenyat tres models de regressió de Poisson, per determinar el comportament a 5 i 10 anys de la taxa d’hospitalització, del destí a l’alta a domicili i a centres sociosanitaris (dependència), en funció del moviment demogràfic estimat. Els resultats obtinguts han mostrat un increment significatiu de la taxa d’incidència d’hospitalitzacions per ictus, amb una creixent demanda en centres d’aguts, la qual cosa comportarà un increment de les necessitats de llits en un 14% (7-25%) i un 77% (40-115%), (2015 i 2020). També s’ha observat que la destinació dels pacients a domicili augmenta significativament en detriment de la destinació cap a centres SS, el que comportarà una disminució de les necessitats de llits en aquests centres d’un 6,9% i un 15,5% els anys 2015 i 2020. Aquests valors es complementen amb la valoració dels costos sanitaris, que van ser de 15.773.062 € (hospitalitzacions d’aguts, SS i activitat ambulatòria SS) i les previsions per als propers anys, amb un increment d’un 12,6% (8,3-18,6%) per al 2015 i d’un 72% (45-98%) per al 2020, bàsicament a expenses dels costos en centres d’aguts. Aquests resultats els considerem consistents i plausibles segons les dades publicades en la literatura, bàsicament per la favorable resposta dels pacients desprès d’aplicar les noves teràpies fibrinolítiques en la fase aguda de la malaltia. De tota manera, s’ha de tenir present que les projeccions a llarg termini (2020) presenten un ampli interval de confiança, fet que comporta una certa imprecisió en els resultats. La disponibilitat d’informació sobre necessitats de recursos és una eina fonamental per a gestors i planificadors sanitaris, ja que ha de permetre dissenyar plans estratègics basats en projeccions realitzades amb metodologia científica. La previsió dels canvis en les necessitats assistencials és bàsica per a la planificació sanitària, per tal de facilitar que pacients amb ictus puguin gaudir d’una atenció eficient, equitativa i de qualitat tant en centres d’aguts com en sociosanitaris, i per garantir una assistència sanitària integral que ajudi a millorar l’estat de salut dels afectats.
