La infografía digital, una nueva forma de comunicación
- Autores: Beatriz Elena Marín Ochoa
- Directores de la Tesis: Amparo Moreno Sardá (dir. tes.), José Luis Valero Sancho (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2010
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Teresa Velázquez García-Talavera (presid.), José Manuel de Pablos Coello (secret.), Josep Maria Casasús Guri (voc.)
- Materias:
- Enlaces
-
Dialnet Métricas: 10 Citas
- Resumen
La societat del segle XXI és, sense cap discussió, una de les que més influència rep de les imatges. Aquestes, en canvi, són una part natural de la quotidianitat dels ésser humans des dels inicis de l’espècie. Els relats de tipus textual sempre han dominat en el periodisme, tant premsa, ràdio com televisió, però cada cop és més clar que existeix una preeminència de la imatge, el que també succeeix a Internet des de la seva aparició. D’aquesta manera, en les darreres dècades, i d’una forma molt accelerada, evolucionem cap a una tendència periodística en la qual impera allò visual, un estil de presentació que dóna importància a la imatge i que, en combinar-la amb el text, ofereix com a resultat una comunicació mixta organitzada com aquella pròpia de les presentacions infogràfiques. La seva capacitat de dir, comunicar, transmetre o representar fets i objectes permet que molts autors elevin la infografia a una categoria de llenguatge. Així, sovint representa de manera visual la seva capacitat de reproducció de la realitat d’una forma diferent del llenguatge escrit i de l’oral. Molts autors comparteixen aquesta apreciació en referir-s’hi com a tècnica que presenta missatges informatius com una conjunció de solucions fotogràfiques, informàtiques, de disseny i de contingut. I encara que alguns la tradueixen com una paraula producte d’unir d’information i graphics, traduïts com a infografia, d’altres l’usen per a definir les relacions entre imatge i computador i encara uns altres, com una representació diagramàtica de dades. Per a nosaltres és una denominació generalitzada, incompleta i imprecisa, que té aplicació dels dels anys 90 del segle XX en la premsa electrònica primer i en el ciberperiodisme després, sobretot amb el desenvolupament del software i el hardware especial per a l’animació d’imatges, figures i per a l’interconnectivitat. És per això que cal reconèixer que existeix una transmissió de coneixements que el lector obté gràcies, en primer lloc, a l’apropament a la infografia digital en el context ciberperiodístic, resultat de la convergència de diversos relats, processos de redacció i producció, i , en segon lloc, als canvis que implica la presentació de la informació impresa en forma d’infografia digital, des del seu origen fins que arriba a la pantalla de l’ordinador. És el que volíem trobar en iniciar aquesta tesi doctoral. Per a això vam dissenyar una metodologia que contemplava: entrevistes amb infògrafs d’Amèrica i Europa, selecció d’infografies i caracterització en tipologies, aplicació d’enquestes individualitzades en proves preliminars amb infogrames i textos digitals, aplicació d’enquestes individualitzades a subjectes experimentals a la prova final (infografies en línia) en Barcelona i Medellín (Colòmbia), i sistematització i anàlisi de resultats en aplicar l’estadística, assessorats per Departament de Matemàtiques de la UAB i de l’Escuela de Ciencias Sociales de la Universitat Pontifícia Bolivariana de Medellín. Un cop aplicada vam comprovar que la Infografia Digital pot transmetre coneixements a qualsevol intèrpret de manera tan efectiva com el text digital, el text imprès i la imatge impresa en format fix i en moviment. Per tant, el considerem un model de transmissió de coneixements, una nova expressió periodística atractiva i interessant amb un valor comunicatiu alt, que pot elaborar relats propis, descriptius i narratius, que exigeixen diverses anàlisis per la seva complexitat.
