Análisis del proceso de construcción-deconstrucción de la catedral de Tortosa..
- Autores: Agustí Costa Jover
- Directores de la Tesis: Gerard Fortuny Anguera (dir. tes.), Josep Lluís i Ginovart (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Rovira i Virgili ( España ) en 2015
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: José Luis González Moreno-Navarro (presid.), Roger Miralles (secret.), Felipe Buill Pozuelo (voc.)
- Programa de doctorado: Programa Oficial de Doctorado en Arquitectura, Urbanismo y Edificación
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
La Catedral de Santa Maria de Tortosa (1345-1757) és un dels edificis gòtics més importants de Catalunya. La seva construcció va suposar la substitució progressiva de la seu romànica preexistent, en un procés de construcció-deconstrucció en que tots dos edificis van coexistir fins a principis del segle XVIII. L'objectiu principal d'aquesta tesi és analitzar el procés de construcció de la catedral de Tortosa a través de tècniques actuals, les quals permetran ampliar el coneixement existent més enllà de la historiografia tradicional. Així, s'estableix una metodologia que implicarà, en primer lloc, generar una nova base topogràfica utilitzant tècniques de captura massiva de dades. Complementàriament, també es realitza una campanya de prospecció geofísica del subsòl. En segon lloc, s'estableix una hipòtesi volumètrica de l'encaix entre els dos edificis al llarg de tot el procés, i podent identificar els matisos de l'execució i les fases de major complexitat. Finalment, s'analitzen les condicions d'equilibri de l'absis durant el procés de construcció, i identificant els moments constructius en els quals l'estabilitat de l'estructura estava compromesa i era necessari disposar d'algun sistema auxiliar per compensar les empentes de les voltes, garantint l'estabilitat. Per tant, la investigació ha permès establir un nou marc de referència sobre el procés de construcció de la catedral gòtica de Tortosa. A més, el càlcul realitzat també permet entendre millor el comportament estructural de l'absis, establint així una referència per al seu manteniment i conservació. Finalment, la nova base topogràfica obtinguda també possibilitarà el control de deformacions, alhora que obre la porta a futures investigacions per aprofundir en altres aspectes sobre la catedral.
