New Ways of Seeing and Storytelling: Narration and Visualisation in the Work of Bruce Chatwin

• Autores: Pilar Escriche Riera
• Directores de la Tesis: Andrew Monnickendam (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2010
• Idioma: inglés
• Tribunal Calificador de la Tesis: Aránzazu Usandizaga Sáinz (presid.), Juan Fernando Galván Reula (secret.), Matthew Graves (voc.)
• Materias:
  • Antropología
    • Antropología cultural
  • Lingüística
    • Lingüística aplicada
      • Lengua y literatura
  • Ciencias de las artes y las letras
    • Teoría análisis y critica de las bellas artes
      • Fotografía
  • Filosofía
    • Antropología filosófica
      • Filosofía de la intersubjetividad
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
• Resumen

  • En aquest estudi examino dos elements innovadors en l'estil narratiu de Bruce Chatwin. El primer correspon a la seva aproximació antropològica a la literatura, el segon correspon a la seva nova manera d'abordar la percepció visual. Pel que fa al primer element, el meu argument és que els conceptes de liminalitat i communitas són els eixos centrals de la seva poètica, fet que atorga a la seva obra unitat ideològica i coherència temàtica. La meva premissa fonamental és que a través dels seus cronotops i personatges liminals confereix tota una nova dimensió de veritat a la narració. A més, la liminalitat el permet construir una nova representació de subjectivitat basada en la naturalesa metamòrfica de l'home per una banda i en la inclusió i ficcionalització de les obsessions personals en el procés de creació literària per l'altra. Finalment, la liminalitat el permet reconèixer la dualitat humana -amb tot el dolor que aquest reconeixement implica-i que ell transmet amb un to compassiu i alhora irònic. Mitjançant el concepte de communitas Chatwin legitima en part la seva manca de compromís polític i justifica la seva actitud envers Englishness, nacionalitat i universalisme. Communitas també dóna sentit a la seva creença en la fusió de forma i contingut en narrativa. Pel que fa al segon element, Chatwin mostra una manera peculiar de veure el món basada en una cerca de tot allò que és estrany, misteriós i extraordinari. També vol captar la subjectivitat sense intervenir: l'autor és un testimoni més que un intrús. La visualització de Chatwin genera un estil del "no passa res" per una banda, i defuig la posa, els simulacres i les vistes panoràmiques per l'altra. A més l'autor dóna prioritat a l'asimetria a fi d'eludir coartacions en la forma i refermar la seva idea que la realitat/l'home s'està fent constantment. La seva visió és democràtica, fruit d'una percepció policèntrica de la realitat i del respecte per les múltiples identitats dins l'individu: Chatwin insta a "veure-les" i a reconèixer-les totes. El meu estudi també analitza el paper pioner de Chatwin en la literatura de viatges moderna. L'autor qüestiona i subverteix la forma i el contingut del gènere i forneix els relats de viatges amb una nova taxonomia. El viatger es veu immers en una nova geografia de l'aventura en la qual la cerca ja no és de reportatge, triomf o autodescobriment sinó que és una recerca estètica. La meva tesi també conclou que la seva manera tan personal de percebre la realitat a casa i a fora de casa va fer que Chatwin percebés la seva pròpia realitat d'una manera diferent: es va definir a sí mateix mitjançant una forma de subjectivitat no-convencional i així va crear una representació d'identitat i veritat diferent de la que s'espera trobar en relats autobiogràfics.