Anàlisi molecular de la biosíntesi d'isoprenoides a "Arabidopsis".

• Autores: Albert Cairó Calzada
• Directores de la Tesis: Albert Boronat (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2009
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Narciso Campos Martínez (presid.), Manuel Rodríguez Concepción (secret.), Lorenzo Carretero Paulet (voc.)
• Materias:
  • Ciencias de la vida
    • Biología vegetal (botánica)
      • Genética vegetal
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  Dipòsit Digital de la UB 
• Resumen

  • La present tesi doctoral ha aprofunfitzat en el coneixement de la regulació de la biosíntesi d'isoprenoides a Arabidopsis. Els isoprenoides es sintetitzen a partir dels precursors isopentenil difosfat i del seu isòmer al·lilic, el dimetilalildifosfat. En plantes existeixen dues rutes de síntesi d'aquests precursors, la ruta del metileritritol fosfat (MEP), localitzada en els plàstids, i la ruta del mevalonat (MVA), localitzada en el citosol.L'enzim 1-desoxi-D-xilulosa 5-fosfat sintasa (DXS) catalitza la primera reacció de la ruta del MEP, i a Arabidopsis existeixen tres gens que codifiquen per possibles isoformes d'aquest enzim, DXS1, DXS2 i DXS3. Pel que fa a DXS1, la seva activitat ja habia estat demostrada, mentre que DXS3 presenta una seqüència aminoacídica molt divergida i, per tant, s'ha descartat que pugui tenir activitat DXS. En aquest treball s'ha demostrat que la DXS2 tampoc té activitat DXS que possibement està evolucionant (o ha evolucionat) cap a una nova funcionalitat.D'altra banda, s'ha demostrat que la molècula 1-desoxi-D-xilulosa (DX), després de fosforilar-se a DX5P resulta tòxica pel creixement d'Arabidopsis i E. coli. Aquesta toxicitat és produïda en el citosol de la cèl·lula, i probablement és deguda a una alteració del metabolisme glucídic.Finalment, s'han aïllat 16 mutants resistents a la inhibició per fosmidomicina (FSM), un inhibidor específic de l'enzim DXR de la ruta del MEP, anomenats rif. L'anàlisi bioquímic d'aquests mutants rif ha mostrat que en la majoria de casos els nivells de proteïna DXR es troben incrementats permetent la resistència a la FSM. La identificació del lloc d'inserció del T-DNA en els mutants rif i l'estudi dels possibles gens implicats en la resistència a la FSM, ha permès concloure que existeixen multitud de processos cel·lulars que regulen la homeostàsi de la biosíntesi d'isoprenoides a Arabidopsis.