Impacte dels sistemes de reparació de lesions produïdes per agents alquilants en la virulència de Salmonella enterica ser. Typhimurium

• Autores: Gerard Álvarez Juste
• Directores de la Tesis: Susana Campoy (dir. tes.), Jordi Barbé García (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2010
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Montserrat Llagostera Casas (presid.), Marc Abella Rusiñol (secret.), Anna Bigas Terricabras (voc.)
• Materias:
  • Ciencias de la vida
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
• Resumen

  • Salmonella enterica ser. Typhimurium (S. Typhimurium) és un enterobacteri patogen que afecta a diverses espècies de mamífers i que generalment causa infeccions lleus, com gastroenteritis, si bé pot arribar a generar malalties sistèmiques, produint septicèmia i, fins i tot, la mort de l'hoste infectat.Com molts altres enterobacteris, el seu genoma codifica per proteïnes que permeten reparar les lesions alquilants en el DNA, les quals són causades quan agents alquilants, siguin procedents de l'ambient extern o bé originats pel propi metabolisme cel·lular, introdueixen grups alquil a les bases nitrogenades. Entre els gens que les codifiquen cal destacar ada, alkA, alkB i aidB, que componen l'anomenada resposta adaptativa a agents alquilants (resposta Ada); i ogt i tag, que desenvolupen funcions similars als anteriors però que no formen part de la resposta Ada. Altres sistemes de reparació més genèrics també intervenen en l'eliminació de lesions alquilants, essent particularment rellevants els gens que constitueixen les vies GGR (realitzada pel complex enzimàtic) i TCR (dirigida a les zones transcripcionalment actives i portada a terme per la proteïna Mfd en conjunció amb el complex UvrABC o amb MutSL) de la reparació per escissió de nucleòtids (NER). Entre tots ells formen un grup molt ampli d'activitats de reparació que permeten reconèixer la gran varietat de dianes que poden ser generades per agents alquilants.Per comprendre el paper de cada un d'aquests gens durant el transcurs del procés infectiu es van construir soques defectives en un o en varis d'aquests gens. Seguidament es va analitzar la capacitat de supervivència de cadascuna d'elles al ser exposades a diferents agents alquilants. Malgrat de disposar de tantes proteïnes de reparació d'alquilacions, en la majoria de casos la manca d'una o vàries d'elles va suposar una disminució de la viabilitat cel·lular quan aquestes soques creixien en presència d'agents alquilants. A continuació es van realitzar assajos de competitivitat en ratolins BALB/c per a determinar la capacitat infectiva de cada un dels mutants construïts. Els resultats experimentals obtinguts demostren que, fins i tot en les soques defectives en múltiples gens, la manca de la majoria d'aquestes proteïnes no suposa una disminució de la capacitat infectiva de S. Typhimurium ja que, malgrat les dades recollides prèviament a partir dels assajos in vitro, tan sols el mutant UA1869, deficient en els gens ada, ogt, tag, uvrA i mfd, va presentar una reducció de la competitivitat en relació a la soca salvatge. Per consegüent, la concentració d'agents alquilants generats a l'organisme deu ser menor a la utilitzada durant els assajos in vitro, de manera que la conservació dels gens de reparació d'alquilacions a S. Typhimurium podria ser deguda a la supervivència fora de l'hoste.El fet que la disminució de la competitivitat s'hagi donat en la soca UA1869 i no en altres mutants, alguns amb un nombre major de mutacions, però on les funcions absents no eren tan diverses, fa pensar en l'existència d'activitats redundants entre diferents sistemes de reparació, de manera que la manca de proteïnes de reparació d'un mecanisme podria ser compensada per altres pertanyents a sistemes amb una activitat aparentment diferent.