El poblament del final del Plistocè en les comarques del nord del País Valencià a partir de l'estudi tecno-tipològic de la indústria lítica

• Autores: Dídac Roman Monroig
• Directores de la Tesis: Valentín Villaverde Bonilla (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de València ( España ) en 2010
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Josep Maria Fullola Pericot (presid.), J. Emili Aura Tortosa (secret.), Manuel R. González Morales (voc.), Pilar García-Argüelles i Andreu (voc.), João Zilhão (voc.)
• Materias:
  • Historia
    • Historia por épocas
      • Prehistoria
    • Ciencias auxiliares de la historia
      • Arqueología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  TDX  TESEO 
• Dialnet Métricas: 15 Citas
• Resumen

  • Aquesta tesi doctoral se centra en la caracterització del poblament del final del Plistocè i els inicis de l'Holocè en la façana mediterrània peninsular a partir de l'estudi de la indústria lítica de diversos jaciments de les comarques del nord del País Valencià, i la seua comparació amb els conjunts coneguts de la vall de l'Ebre i la mediterrània Ibèrica. En els moments immediatament anteriors i posteriors a l'Holocè ens trobem amb uns grups humans que pateixen uns canvis industrials molt ràpids, sobretot si els comparem amb la resta de tecno-complexos del Paleolític superior. Aquests canvis continuaran amb les diverses tradicions regionals que es donen, almenys, des del final del Pleniglacial, però sempre aniran lligades als canvis globals que es produeixen en l'Europa occidental. A partir del 12500 BP, en aquesta àrea del continent es desenvolupen complexos industrials que es caracteritzaran pel creixement dels elements apuntats sobre lamineta (laminetes apuntades i puntes), es reduiran les dimensions d’alguns dels estris domèstics més habituals (gratadors), al mateix temps que s’assistirà a una gran disminució dels burins, paral•lela (i vinculada) al fort descens dels elements industrials sobre os i banya (sobretot aquesta segona). Aquestes característiques es reforçaran a mesura que ens apropem a l’Holocè, moment a partir del qual es desenvoluparan alguns complexos que afegiran a les seues panòplies industrials un cert nombre d’elements geomètrics de petites dimensions. És evident que els complexos industrials emprats en aquest lapse són un producte derivat del mateix Magdalenià, però no estan aïllats dels canvis que s’estan produint al nord dels Pirineus. La influència global es deixa notar en les característiques generals que acabem de veure, i per tant ja no pertanyen a aquell Magdalena superior. Tot i això, tampoc han patit uns canvis el suficientment forts com per a desvincular-los d’aquest complex, del que mantindran una bona part de la seua natura. És per això que preferim anomenar-los Epimagdalenians, per a evidenciar que en aquesta àrea hi ha un manteniment de bona part dels trets industrials magdalenians però amb l’afegit i desenvolupament de nous instruments per a unes noves circumstàncies (ecològiques i econòmiques).