El ámbito subjetivo en la normativa española de contratación del sector público: las fundaciones y las cámaras de comercio
- Autores: Alfonso Arroyo Díez
- Directores de la Tesis: Marc García Solé (dir. tes.), Joaquín Tornos Mas (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Ramon Llull ( España ) en 2013
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Tomàs Font i Llovet (presid.), Manuel Férez Fernández (secret.), Tomás Cano Campos (voc.), Belén Noguera de la Muela (voc.), José Luis Piñar Mañas (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
L’Objectiu principal del present treball de recerca es centra a determinar el nivell de subjecció a la normativa de contractació del sector públic de les fundacions i de les Cambres de Comerç, Indústria i Navegació. Dins la diversitat d’entitats fundacionals, s’ha mostrat especial interès per les del sector públic —tant estatals, com a autonòmiques—, les fundacions públiques sanitàries, les fundacions en “mà comuna” i les que denominarem “fundacions stricto sensu”. La necessitat d’extraure unes conclusions rigoroses sobre el tema requereix de l’anàlisi prèvia de la normativa comunitària reguladora de la contractació pública, i en concret de la definició de “poder adjudicador” continguda a l’article 1.9 de la Directiva 2004/18 del Parlament Europeu i del Consell de 31 de març, sobre coordinació dels procediments d’adjudicació dels contractes públics d’obres, subministrament i serveis. Per a la seva precisa delimitació conceptual s’ha acudit a la jurisprudència del Tribunal europeu com a instrument essencial per a la comprensió de termes gens fàcils d’interpretar com ara “necessitats d’interès general”, “caràcter mercantil o mercantil”, “control en la presa de decisions” o “finançament majoritàriament públic”. A partir d’aquí, s’ha procedit a l’estudi de l’àmbit subjectiu contingut al Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, mitjançant el qual s’aprova el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic i els seus diversos nivells de subjecció a la normativa de contractació del sector públic, mostrant-se especial interès pel de màxima intensitat —el d'Administració Pública—, l'intermedi —poder adjudicador, no Administració Pública— i el mínim, corresponent a la resta d'entitats del sector públic. La correcta integració dels ens regulats en el Dret nacional en qualsevol dels nivells de subjecció a la norma exigeix d'una anàlisi exhaustiva de les característiques previstes en les diferents disposicions sectorials i un correcte enteniment del complex i extens article 3 del citat Text Refós. La difícil interpretació que es deriva del citat precepte, eix central de l'àmbit subjectiu, procedeix, entre d’altres circumstàncies, de la utilització de la mateixa definició en la delimitació de dos conceptes, el d'entitat del sector públic contingut en la clàusula residual, lletra h) de l'article 3.1 i el de poder adjudicador referit a l'article 3.3, lletra b). Després de l'examen detallat del citat article 3, serà quan podrem fixar amb exactitud el nivell de subjecció de l'elenc d'entitats fundacionals seleccionades, essent necessari, a aquest efecte, determinar la seva naturalesa pública o privada; el tipus de necessitats que satisfan i el control públic al que es troben sotmeses. En aquest particular extrem, serà essencial delimitar l'abast del control que exerceix el Protectorat sobre les fundacions stricto sensu. La subjecció a la normativa de contractació del sector públic de les Cambres de Comerç, Indústria i Navegació requerirà del mateix exercici analític que la dels ens fundacionals, sent determinant el seu caràcter de Corporació de Dret Públic, les necessitats que satisfan, i el control públic al que es troben sotmeses, circumstància, aquesta darrera, que exigirà d'un estudi exhaustiu després de la supressió del recurs cameral permanent.
