Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de Estructuració genètica de les Baldrigues del gènere "Calonectris" i els seus ectoparàsits.

Elena Gómez Díaz

  • La coevolució hoste-paràsit descriu el procés de canvi evolutiu recíproc en dos organismes, hoste i paràsit, que interactuen. La coevolució hoste-paràsit s'ha estudiat fonamentalment a nivell interespecífic, i encara que processos similars poden donar-se també a nivell intraspecific, hi han molt pocs estudis en aquesta línia. A nivell microevolutiu, la dinàmica i la coevolució de les interaccions hoste-paràsit pot dependre en última instancia de la variabilitat genètica i de la seva estructuració en ambdós grups. En el present projecte de tesi, hem escollit les baldrigues del gènere Calonectris diomedea i els seus ectoparàsits, tres especies de polls de la ploma (Halipeurus abnormis, Austromenopon echinatum i Saemundssonia peusi) i una puça (Xenopsylla gratiosa); com a model d'estudi. L'objectiu principal d'aquesta tesi és investigar l'estructuració genètica de les baldrigues del gènere Calonectris i els seus ectoparàsits. Com a objectius específics ens proposem: i) Estudiar l'estructura filogeogràfica de les espècies del complex Calonectris combinant dades morfologiques i moleculars, ii) Estudiar l'estructuració genètica de les poblacions de l'espècie de baldriga cendrosa al llarg de tot el seu rang de distribució i identificar-ne els mecanismes de diferenciació implicats, iii) Estudiar l'estructuració ecològica de la comunitat d'ectoparàsits de la baldriga cendrosa, iv) Investigar la congruència en l'estructuració genètica d'hoste i ectoparàsits. Tanmateix, examinar si una especificitat diferencial per l'hoste es reflecteix en diferències en el grau de similitud de les relacions genètiques d'hoste i ectoparàsits, i finalment v) Avaluar la utilitat dels marcadors intrínsecs com a eines per assignar les baldrigues a les seves poblacions d'origen. Els nostres resultats indiquen: i) Les baldrigues del complex Calonectris mostren una estructura filogeogràfica molt marcada. Tant les dades morfològiques com els anàlisi filogenètics agrupen les poblacions en quatre clades principals d'acord amb les seves distribucions espacials segregades i la taxonomia convencional, ii) Les poblacions de baldriga cendrosa s'estructuren genèticament en dos grups corresponents les subespècies de baldriga cendrosa Atlàntica i Mediterrània. El front oceanogràfic Almeria- Orà apareix com la barrera efectiva entre les dues subespècies, iii) Les comunitats d'ectoparàsits de la baldriga cendrosa i la baldriga de Cap Verd s'estructuren a diferents nivells jeràrquics d'organització i diversos factors espacials hi juguen un paper molt important, iv) Tot i l'estructuració filogeogràfica i poblacional de l'hoste, no hem trobat estructuració genètica en cap de les tres espècies de polls de la ploma que apareixen genèticament indiferenciats. Contràriament, la puça mostra una nivells de variabilitat interespecífica alts, v) L'avaluació de diversos marcadors intrínsecs per l'assignació de baldrigues cendroses a les seves colònies de cria, demostra que és possible utilitzar marcadors biogeoquímics en plomes, elements traça i isòtops estables, com una eina efectiva en l'anàlisi de la mortalitat d'ocells marins al mar a una escala local.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus