Gènere poètic en el marc de l'ensenyament obligatori de la llengua i la literatura catalana, El

• Autores: Carmen Doménech Pujol
• Directores de la Tesis: Glòria Bordons de Porrata-Doria (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2009
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Antonio Mendoza Fillola (presid.), Ana Díaz-Plaja Taboada (secret.), Josep Ballester Roca (voc.), Antoni Artigues i Bonet (voc.), Jordi Virallonga Eguren (voc.)
• Materias:
  • Lingüística
    • Lingüística aplicada
      • Enseñanza de lenguas
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  Dipòsit Digital de la UB 
• Resumen

  • Després de 25 anys de docència al País Valencià, de treball en grup amb altres docents i d'un període de dedicació a la formació continuada de professionals de l'ensenyament es porta a terme una investigació des de l'acció per conéixer els principals entrebancs existents per al coneixement de la poesia en l'ensenyament secundari, principalment entre l'alumnat adolescent, un col·lectiu que presenta actituds molt diverses front el gènere poètic i per a qui no es compta amb un material didàctic adequat.El projecte docent té l'interés en propiciar i mantenir el gust per la lectura de la poesia en totes les seues formes, pel que es centra en la manera d'accedir-ne des de l'assignatura de Llengua i literatura catalana en els dos últims cursos de l'ESO, etapa final de l'ensenyament obligatori i per molts l'últim contacte acadèmic amb la poesia.S'han analitzat tres camps que s'entrellacen: currículum oficial i materials didàctics; pensament i praxis del professorat; i pensament i praxi de l'alumnat.S'aplica una metodologia que permet l'anàlisi qualitativa d'allò que passa a la comunitat educativa i es posa en relació amb una interpretació que és el resultat de la valoració sobre la manera de tractar el gènere poètic a les aules. L'objectiu és el de saber si es produeix, o no, algun canvi entre l'alumnat, bé en les actituds respecte la poesia, bé en les valoracions que manifesten sobre aquest gènere.S'analitzen els àmbits que integren l'educació poètica a un institut de secundària: la planificació prèvia de les tasques i l'observació d'allò que passa quan es porten a la realitat. Els instruments d'anàlisi són els propis de la metodologia recerca-acció: enregistraments en vídeo, enquestes a alumnes, entrevistes a professorat i experts (recitadors i poetes). L'estudi de la realitat educativa se centra en l'alumnat de 3r i 4t d'ESO de l'IES El Saler (València) amb les quatre fases pròpies de la metodologia, el que ha permés d'introduir-ne canvis posteriors i confirmar les hipòtesis de treball.Per portar a terme la recerca-acció s'ha partit de la pròpia praxi: 1) Planificació bianual, 2) Des del currículum obligatori i els materials escollits, 3) Després de la negociació amb el Departament, 4) Tenint en compte les opinions d'experts (recitador, poeta) que van a l'aula en repetides ocasions, 5) Planificació de les sessions i algunes tasques puntuals deslligades de les sessions (commemoracions, visites, sortides, etc.), 6) Reflexió sobre els problemes rellevants que plantegen la pròpia pràctica i que han permés d'introduir canvis a la planificació prevista inicialment.En la planificació de 3r i 4t d'ESO s'han marcat els objectius d'assolir competències necessàries per al gaudi estètic i el d'estimular la creació, pel que dins les sessions inscrites en la dinàmica general del curs s'han programat els coneixements actitudinals, conceptuals i procedimentals relacionats amb el fet poètic d'una gran diversitat formal (escrita, visual i sonora) i en suports distints al llibre de text. El treball en grup i individual es mostra fora de l'aula i es completa amb la visita de recitadors i poetes a l'aula una vegada finalitzada l'experiència. Les activitats es realitzen dins i fora, tant de l'aula com de l'horari escolar.En síntesi es poden seguir nou sessions per a cadascun dels dos cursos amb els continguts pormenoritzats, les activitats explicades i els materials necessaris.S'han avaluat tant la metodologia com la praxi i en l'anàlisi global del problema s'han trobat els resultats previstos en les hipòtesis de treball. Finalment, s'acompanya una proposta alternativa (una prescripció per a l'acció) que ajude a millorar la pràctica educativa: la qualitat de l'ensenyament en la matèria de l'educació literària.